L’Exèrcit del Fènix ja és pot veure als cinemes de Barcelona.
La història d’Èric Bertran perseguit per l'Audiència Nacional s’estrena a la gran pantalla de la mà de Joel Joan i Sergi Lara. Una gran obra, però mancada de sentit irònic i feixuga en ocasions per la transcendència de tots els minuts de la pel.lícula. Una gran pel.lícula que recomano anar a veure, imprescindible la història i els personatges...que l'interpreten, especialment l'actor Nil Cardoner, el que interpreta al jove Bertran.
A la tardor de l'any 2004, Èric Bertran, un nen de 14 anys de Lloret de Mar, va crear un web inspirat en Harry Potter i l'Ordre del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid van interrompre a casa seva i el van acusar de terrorista informàtic. El seu crim era enviar un correu electrònic a una cadena de supermercats demanant l'etiquetatge en català.
La Guardia Cívil va considerar, una amenaça; el nom de "exèrcit del Fènix" i van pensar en una macrooperació terrorista; on hi havia només un nen lluitant per la llengua catalana.
Després de quasi una dècada, aquesta història, que va commocionar Catalunya, ha arribat el 9 de novembre a les grans pantalles de cinema sota el títol Fènix 11•23 i de la mà dels directors Joel Joan i Sergi Lara i a través d’un guió d’Albert Plans Soriano i Hèctor Hernández Vicens.
L’actor Nil Cardoner, conegut pel seu paper de Roc a la sèrie Polseres vermelles és l’encarregat d’interpretar el jove Bertran. Però també participen en aquesta producció els actors: Rosa Gàmiz i Àlex Casanoavas, com a pares del noi; Lluís Villanueva, Pepo Blasco, Pep Tosar, Àngels Poch... i els intèrprets no catalans Roberto Álamo, en el paper de capità de la Guàrdia Civil i Ana Wagener, com a fiscal de menors.
Objectiu: Denunciar el abús del poder a un ciutadà català, i que això traspassi fronteres.
La pel•lícula té dos objectius: denunciar els fets i explicar-los més enllà de les nostres fronteres. "És una història universal, d'abús de poder", n’ha dit Joel Joan, un dels seus. De fet, cap dels dos actors de fora que participen en el film coneixien aquesta història abans de llegir el guió.
Després de quasi una dècada, aquesta història, que va commocionar Catalunya, ha arribat el 9 de novembre a les grans pantalles de cinema sota el títol Fènix 11•23 i de la mà dels directors Joel Joan i Sergi Lara i a través d’un guió d’Albert Plans Soriano i Hèctor Hernández Vicens.
L’actor Nil Cardoner, conegut pel seu paper de Roc a la sèrie Polseres vermelles és l’encarregat d’interpretar el jove Bertran. Però també participen en aquesta producció els actors: Rosa Gàmiz i Àlex Casanoavas, com a pares del noi; Lluís Villanueva, Pepo Blasco, Pep Tosar, Àngels Poch... i els intèrprets no catalans Roberto Álamo, en el paper de capità de la Guàrdia Civil i Ana Wagener, com a fiscal de menors.
Objectiu: Denunciar el abús del poder a un ciutadà català, i que això traspassi fronteres.
La pel•lícula té dos objectius: denunciar els fets i explicar-los més enllà de les nostres fronteres. "És una història universal, d'abús de poder", n’ha dit Joel Joan, un dels seus. De fet, cap dels dos actors de fora que participen en el film coneixien aquesta història abans de llegir el guió.
La pel.lícula la he anat a veure, i és una bona pel.lícula, malgrat que el tema donava per una certa ironía, potser es dona un tractament molt seriòs, molt transcendent i aquesta transcendència en tots els moments de la pel.licula la fa una mica carregosa. En definitiva, i és la meva opinió, una excelent pel.lícula, però li caldria ironía per criticar millor aquests fets; m'imagino el guió de la pel.lícula escrit pel Tom Sharp ; el escriptor de "Wilt" i veig la excelència fílmica. Potser una mica d'aquesta medecina de Sharp precisa la pel.lícula.
De totes formes una iniciativa interessant i un tema social a denunciar; la pel.lícula malgrat comptar amb el suport de diverses institucions, com TV3 o l’Institut d’Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya, també ha apostat pel micro mecenatge per aconseguir que aquest tema passi a la història del cinema.
Marta Adell. Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario