lunes, 16 de junio de 2014

NATURAL SHAPES IN GAUDI'S ARCHITECTURE I

The architect’s passions for natural shapes can be seen in all four corners. Gaudí wanted human intervention in the forest to be integrated into the landscape and complement it. Without doubt, he achieved just this. Snails, mushrooms, leaves, trunks or elephants are constant leitmotifs in the mosaics and architectural shapes. Even the top of the chimney on the caretaker’s house has an inverted mushroom shape.
Like few others, Gaudí represents an artist before his time, misunderstood when he was alive. It was largely thanks a powerful, visionary art-loving industrialist, Eusebi Güell, that Gaudí could create what his restless min thought up. The original idea behind Güell Park came about in 1900 when Eusebi Güell bought a hillside on El Carmel mountain, which at that time was in the outskirts ofBarcelona, to create an estate he commissioned from Gaudí. The aim was to imitate the English model of a city-garden (from there the name Park), by creating a few dozen homes in an idyllic setting for people with high spending power who wanted to move out of the crowded unhealthy city. Three kilometres of paths, a square, steps, the concierge pavilion and even a show home were built to convince possible clients. After fourteen years and seeing that the project was a commercial failure, it was abandoned and donated to the city council, which made it into a public park.

Forest of the Fairies

When coming into the park we come across a curious house which is a sign that we are entering the world of the fairytale. It was the concierges’ house and is now the visitor’s welcome centre. Steps lead up to the park with one of Güell Park and Barcelona’s symbols: the famous polychrome dragon covered in small coloured mosaic tiles. This is a typical technique in Gaudí’s work and can be seen across the park. It is known as trencadís and uses irregular tile pieces and other materials for covering objects. The pieces used come from tiles broken on purpose and waste from other buildings. Much of the trencadís covering was the work of Josep Maria Jujol, Gaudí’s assistant and outstanding disciple.

The Hipòstile room is accessed at the end of the steps – a stone forest comprising 86 columns and which was originally designed to be the market where owners would shop, without having to head into the city. Just on top is the large square, with marvellous views out over Barcelona. The entire border of the square is marked out by a snaking bench covered in trencadís. Not only the bench snakes: all the paths in the park do this, as well as the porches and viaducts. As it well-known, straight lines were not common in the Catalan architect’s work.
Due to the lack of buyers, Gaudí himself bought the show home in 1906 and lived there until 1926, when he moved to the basement of his masterpiece: La Sagrada Familia Cathedral. At present the house is the Gaudí Museum, where furniture pieces created by the artist as well as models, drawings and other curious personal objects are on display.
When Gaudí gained his architecture degree, Elies Rogent, head of the Barcelona School of Architecture, said: “Whether we have given a degree to a madman or a genius only time will tell.” Undoubtedly, time has opted for the second choice and Güell Park, declared a World Heritage Site by UNESCO in 1984, is proof of this.

martes, 10 de junio de 2014

Sardana: National dance of Catalonia

The National Dance of Catalonia is popularly known as La Sardana .

It is danced forming a circle, all participants holding their hands in pairs, and it is danced by stepping forward and back and turning around.  



The dance is accompanied by the sound of wind instruments , known as The Cobla .

It comes from an old traditional dance original from the 16th Century , called The Contrapàs ( Contrapaso ) . The Sardana was the final part of this dance, and it was much longer than it is today in its origins. 

The creation of the current dance is dating to the 19th Century, and is attributed to the Catalan musician and composer Pep Ventura .

In Barcelona, Sardana is danced in the street, when a festival is celebrated as the National Day (11th September) or during La Mercè, the festival of the patroness of the city .

The dance is usually taking place in historical sites such as the Plaça Nova (Cathedral Square) and Plaça Sant Jaume , so you can probably see this traditional dance if you come to town.

If you want to see this dance you can go to Plaça Nova (Cathedral Square). Right there, on Sundays morning,  are dancing in live Sardana dance groups called Collas , both professional and amateur.

jueves, 5 de junio de 2014

EL FRAU EN LES ELECCIONS AL SECRETARIAT D'ANC: CORRUPTIA GUANYA A ESSÈNCIA


CAL UN GIR URGENT EN ANC . LES ELECCIONS HAURIEN D'ESTAR IMPUGNADES PER LES NOMBROSES IRREGULARITATS: TAULES ON ELS PRESIDENTS DE LA TAULA DEIEN A QUI VOTAR I OFERIEN LA LLISTA EN SOBRE TANCAT; “RECOMANACIONS” A PEU D'URNA, I TOT TIPUS DE TRAMPES QUE NO VOLEM NI EN ANC NI EN EL REFERÈNDUM DEL 9 DE NOVEMBRE. EXIGIM RESPONSABILITATS A CARME FORCADELL, FERRAN CIVIT, JAUME MARFANY, IGNASI TERMENS,PERE PUGÈS ETC. QUE DEMANIN DISCULPES PEL FRAU ELECTORAL (QUE DEMOSTRAREM) I QUE ES CONVOQUIN NOVES ELECCIONS A ANC.



Fotografia: Diari Punt/ Avui. Carme Forcadell votant en les eleccions d'ANC. Un “desgavell” de votacions, amb tota la intencionalitat de “sortir reelegits”; en detriment d'Essència.

Una altre vegada, les eleccions a l' Assemblea Nacional Catalana (ANC) han sigut poc exemplars. I cal ser crítics: no podem tenir com a lema principal; la independència amb un referèndum i una votació neta; i desprès fer trampes amb candidats , que per no ser autonomistes i ser d'esquerres són incòmodes.

Fa un any ANC va patir la mateixa crisi interna, es van posposar les eleccions; per impugnacions de candidatures al seu secretariat nacional i sancions (algunes per corrupció i mal ús dels diners en l'Acte de Sant Jordi). Es van suspendre cautelarment les eleccions per part de la Junta Electoral, i es van posposar.
Les eleccions del 2014 (les últimes si fem cas...al full de ruta d'ANC); no han sigut menys polèmiques. Cal destacar la “sordina” imposada per segons quin tipus de premsa catalana; que sempre s'ha destacat per tapar les “corrupteles”.

PUNT 1. EL SISTEMA ELECTORAL D'ANC: SENSE GRUP NO ETS RES...


El sistema electoral d'ANC, fa que els candidats s'hagin d'agrupar en “Grups de Treball” (que interpreten el “full de ruta d'ANC” d'una manera especial: amb més accent social, amb una direcció més piramidal o assembleària i participació de les AT i sectorials)
Un candidat que no s'agrupi en aquests grups de treball, no té possibilitats d'ésser escollit.
Quins grups s' han presentat a las eleccions?

Per fer un anàlisi a fons del frau electoral; descriurem els grups presentats, les eleccions, i les proves que mostren que hi han hagut trampes i s'han donat sobres de la Candidatura de Forcadell i de la de Ignasi Termens. A peu d'urna, són molts els que s'han mostrat sorpresos pels presidents de taula , que indicaven a qui votar amb els sobres i les creus fetes.

Però això ho analitzarem a fons. Mirem primer els Grups de Treball de les eleccions.


1.Unitat i Compromís :

Carme Forcadell, Jaume Marfany i Pere Pugès com a cares més conegudes. Molts d'aquests estan acusats de corrupció interna pels mateixos socis de ple dret, per la gestió de gastos de l'Assemblea del Palau St Jordi.


Foto: Pere Pugès. Crónica Global. Implicat en presuntes activitats irregulars en ANC i amb un expedient obert l'any passat per fets com el cas del Congrés de St Jordi.

A més es van pagar més de 13 mil euros a una empresa fantasma.

2.Equip DeTreball :

Ignasi Termes i Ferran Civit,entre d'altres.

Una marca blanca de Carme Forcadell per fingir pluralitat.

3.Tots som Assemblea

Blanca Serra i Julià de Jòdar, Carles Castellanos (Col.lectiu Drassanes),etc..
Aquest grup, està intimament lligat a la assemblea constituent, i té un marcat tó d'esquerres i social. El col.lectiu Drassanes, format per un històric de la esquerra independentista com Carles Castellanos, vol retornar a l'estat democràtic i no piramidal a l'ANC actual. 

Cal a dir que ANC està dirigida actualment per autonomistes reconvertits que faran fracassar el procès amb un pacte fiscal.

Aquest grup ha rebut pressions internes, se'ls ha acusat de ser mals patriotes, agents del cni, i també se'ls ha fet guerra bruta amb la Junta electoral de Forcadell. Està clar, que l'objectiu de la junta estava en que no sortís aquest grup, lligat amb el passat independentista català: PSAN, i amb simpaties amb la CUP actual.



-I més a l'esquerra grups contraris a tota la direcció d'ANC com la CEI, Bloc Soberanistes; representats per Jordi San Nicolás Villalonga que critiquen l'estat d'autonomisme i de servilisme polític de l'actual ANC. Molt encertats en les crítiques, també són considerats com...”gent que dona problemes”.Quan no tindria que ser així.



PUNT 2. UTILITZACIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL PER DISCRIMINAR CANDIDATS.

Una de las decisions més sorprenents ha sigut la utilització per part del Secretariat Nacional “en funcions” i la Junta Electoral; per tal de discriminar candidats. Prohibició de planes web no publicitàries com la del Col.lectiu Drassanes (afí a Essència) i la prohibició de enviar missatges els candidats als socis de ple dret.
Però hi han excepcions; des de la Junta Electoral, hi havia qui tenia el cens; i ho ha fet servir per enviar mailings.
Aquí teniu la crítica del Col.lectiu Drassanes (afí a Essència) a les decissions arbitràries de la junta electoral.







Foto: Diari Punt /Avui. Presentació d'Essència, grup crític amb la direcció d'ANC. Perjudicats pel joc brut de Corruptia.

La guerra bruta ha arribat fins a intoxicar aquest grup, d'infiltrats; quan fa molt que alguns treballen per la independència de Catalunya. El secretariat nacional no ha sigut imparcial davant aquesta candidatura, i ha utilitzats eines i arguments molt bruts.

http://drassanesweb.wordpress.com/2014/04/18/si-a-la-llibertat-dexpressio-al-debat-i-a-la-participacio-democratiques/

Finalment amb aquestes “arts” , les eleccions les ha guanyat l'equip de “Forcadell” juntament amb secretaris acusats de corrupció o de caciquisme: Pere Pugès, Jaume Marfany, Ricard Gené..

La participació en les eleccions ha sigut molt escasa: només han votat 6500 dels més de 31000 membres de plè dret. 

Això és atribuïble a molts factors i diria que ANC ha fomentat la participació interna.
La candidatura “Unitat i Compromís” ha guanyat les eleccions, juntament amb la “marca blanca de Forcadell: Equip de Treball de Ferran Civit i Ignasi Termes entre d'altres.

El resultat de les eleccions:

Carme Forcadell (6501),Ferran Civit (4257), Jaume Marfany (4213), Ignasi Termes (3920), Rosa Alentorn (3782), Pere Pugès (2974) formaran part del nou secretariat.




PUNT 3. DEMOSTRACIÓ DEL FRAU EN LES TAULES ELECTORALS, SOBRES AMB PAPERETES MARCADES I MÉS IRREGULARITATS; EN LES CANDIDATURES DE SECRETARIAT NACIONAL.. COMPROVACIÓ DE LES LLISTES MARCADES PER ANÀLISIS COMPARATIU.

Foto: Carme Forcadell i Jaume Marfany (Unitat i Compromís) a Manresa. Es mantenen com a membres del secretariat; amb les eleccions irregulars. Foto: Nació Digital.


A les taules electorals, es donaven els sobres amb les llistes fetes. 

Quan un va a la seva territorial, li diuen “ va vinga vota als nostres” ;se l'insta a canviar de sobre i papereta. 


Els membres de la taula han fet de membres electorals o eren personatges que “estaven en les votacions “; i prova d'això ho saben els molts militants honestos que han anat a votar i han vist irregularitats.
Els col.laboradors del “tongo”: gent de les taules electorals, col.laboradors comarcals (candidats de les regions que formaven part del engranatge de un grup de treball de Corruptia).
Molts han fet impugnacions a les votacions, com és el cas de Igualada i altres taules.
També un mínim anàlisi ; pot detectar llistes marcades, com mostrarem
Com sabeu, al mateix full que es votava als candidats per la regió, es votaven als candidats nacionals. Per tant, si es repartia un full amb unes determinades creus als regionals, probablement ja haurien posat també 25 creus als candidats nacionals que interessés que votessin.
Això ho podem comprovar amb aquests resultats globals i fent una comparativa amb algunes poblacions:
. Sense manipulacions, seria previsible que en les diferents ciutats es complís més o menys aquesta proporció de vots. Doncs, no... La manipulació va per taules electorals.
Es veu a primer cop d’ull que les votacions no eren a l’atzar, que hi havia d’haver també una llista o equip recomenat. Un anàlisi comparatiu del resultat de les eleccions a nivell global i a nivell d'una taula electoral; dona el frau amb exactitut.
Hi han membres d’equips a les taules, que han afavorit la el.lecció de Corruptia: Unitat i Compromís; i Equip de treball.

PUNT 4. CONCLUSIONS.
Foto Propia: Volem votar el 9M, i de manera neta. Lo mateix que demanem a Espanya, demanem a la Junta Electoral d'ANC.


Caldria ser molt curosos amb les votacions al electorat.
Està clar que hi han hagut trampes intencionades, i joc brut per part de Corruptia en assenyalar a certs col.lectius d'esquerra com a “infiltrats” i membres del CNI. Quan precisament, tenim una ANC, actualment més autonomista que mai, i que va “allargant plaços per la Independència”.


 Al mateix temps va fent caixa amb el “merchandising”, i no s'implica en el drama social de Catalunya: nens desnodrits tal i com diu el Síndic, els desnonaments, l'atur, les retallades en sanitat i educació del 20 per cent (quan s'incrementen en altres partides).
Exigim unes noves eleccions a ANC (per decència el.lectoral) i que es pressioni de veritat a la Gencat pel referèndum del 9N (no veiem massa desobediència cívil a ANC, només jocs florals i cadenes). 

Enfortir ANC és que sigui plural i que desde dins; tots els tarannàs puguin participar. El “tongo” electoral fa que les eleccions d'ANC siguin lo contrari a lo que volem com democràtes en les futures eleccions de la República Catalana.


Marta Adell.


martes, 3 de junio de 2014

THE DEFEAT OF 1714 ; THE END OF THE CALANAN STATE




























The defeat of 1714 signalled the end of the Catalan state and ushered in a period of severe repression that brought about great changes in the institutional structure of Barcelona.

In 1718 the population of the city was 37,000. The victors ordered 1,200 houses in the Ribera neighbourhood to be knocked down to make way for the construction of a military fortress. While this process of denationalization was taking place in Catalonia throughout the 18th century, Barcelona continued to expand. In 1770 there were 70,000 inhabitants, and in 1787, 95,000. By the end of the period under study, that is to say, until 1832, this figure had increased to 117,000. Construction work on the Barceloneta district began in 1753. Between 1714 and 1832, a decisive period for the future of the city, Barcelona underwent a transformation. The entire physiognomy of the city was changed. The first third of the 19th century was a time of intense urban modernization. In 1820, building work on the Passeig de Gràcia began. Barcelona became a magnet for immigrants, especially exiles from France. During the 18th century (starting in 1736) “industrial” centres were set up for the manufacture ofindianes, or patterned cotton fabrics. In 1796 there were 104 such factories with 3,048 looms providing work for 12,979 employees. In spite of the increase in agricultural production on the alluvial plain of the city’s hinterland, in 1763-64 and 1788-89 there were severe shortages of foodstuffs.

The 1789 food crisis gave rise to the famous rebombori del pa, or bread riots. Between 1739 and 1748 Barcelona’s commerce with the Americas via Cádiz, the port which held the monopoly on trade with the New World, continued to grow. In 1765, the port of Barcelona was designated the official point of departure for trade with America. The peace treaty signed in1785 by Carles III (Charles III of Spain) and the Great Turk enabled merchandise to arrive from China.
The crisis at the end of the century, with wars against England (1779-83; 1796-1801; 1804-1808), and against revolutionary France, the so-called Great War (1793-95), and the subsequent Napoleonic invasion (1808-1814), all put a brake on industrial growth. The great transformation took place between 1814 and 1833. In 1829 there were 341 factories engaged in spinning, weaving and fabric printing. The city stood at the threshold of the industrial revolution.


 It was during this period that the city experienced a surge of cultural, artistic, academic and scientific activity. With the death of Ferdinand VII of Spain in 1833, a new chapter in the history of Barcelona began. In that same year, 1833, Bonaventura-Carles Aribau published his poem Oda a la Pàtria ("Ode to the Homeland"), which is widely regarded as the springboard for the great Catalan movement of cultural, linguistic and political renewal known as the Renaixença(rebirth or renaissance).


Spanish monarchs who successively visited Barcelona during this time (Charles III, from October 17th to 22nd in 1759; Charles IV, in September, 1802; and the longest, by Ferdinand VII, from September 4th , 1827 to April 9th , 1828) were enthusiastically received by Catalans. Ferdinand VII signed an agreement with the industrial bourgeoisie in which they swore fidelity to the throne in exchange for protectionist privileges. In 1760, in an official memorandum of grievances, the same bourgeoisie had complained to the king then incumbent about the crown’s neglect of Catalonia.

lunes, 2 de junio de 2014

CARDONA, THE IMPREGNABLE FORTRESS.


Travel back to the Middle Ages, relive sieges and battles and enjoy the experience of walking inside a salt mountain which is the only one of its kind in the world. Book your guided tour of the medieval village of Cardona and the Salt Mountain Cultural Park. Includes a tasting of traditional products.
Cardona, the impregnable fortress
Foto. Diario El periódico. 
  • Did you known that Guifré el Pilós, Count of Barcelona, gave the order to build amilitary fortress in the middle of Catalonia in 886? Since then, the castle and collegiate church of Sant Vicenç de Cardona have dominated the county and the Salt Mountain.
  • For centuries, the castle was home to the powerful lords of Cardona, the “wealthy lords of the salt”, and during the War of the Spanish Succession it was a symbol of Catalan resistance to the Bourbon troops.
  • During your tour of the medieval castle, you’ll find out about the legend of theMinyona Tower and the outstanding collegiate church of Sant Vicenç, a jewel of Catalan Romanesque architecture. We’ll also explain why the fortress is known as the castle that has never been defeated by weapons.
  • The potassium salt mines in Cardona opened in 1926 and earned a reputation as some of the most important in the world until they closed in 1990. Today the old mines are a major cultural attraction where you can walk through the old galleries 86 metres below the ground.
  • Includes:
    • Transport from Barcelona.
    • Guided tour of the monumental ensemble of Cardona Castle.
    • Guided tour of the Salt Mountain Cultural Park (visit inside the mine + visit to the museum with audiovisual exhibits).
    • Glass of cava and tasting of traditional products from the county.
  • Not accessible for disabled or blind visitors.
  • Language: bilingual tour in English and Spanish.
  • Length of tour: 5.30 h approximately.
  • Times and dates: Tuesday, Thursday and Saturday 8.30am to 2pm.
  • Meeting point: We Boutique Pg de Gràcia (Passatge de la Concepció, 7). Metro L3 and L5 : Diagonal stop. Bus: 6, 7, 16, 17, 20, 22, 24, 33 and 34. You must bring your printed booking confirmation with you.

VICTÒRIA DE ERC A LES ELECCIONS EUROPEES.

Un partit separatista guanya les eleccions europees a Catalunya": la premsa internacional es fa ressò de la victòria d'ERC

Mitjans internacionals destaquen un teletip de l'agencia AFP que explica la victòria dels republicans i com això influeix en el procés sobiranista
La premsa estrangera es fa ressò de la victòria d'ERC a les eleccions europees. Diversos mitjans internacionals recullen un teletip d'AFP titulat 'Un partit separatista guanya les eleccions europees a Catalunya'. L'article destaca que ERC, amb el 23,67% dels vots, ha passat per davant de CiU (21,86%), el "partit majoritari al Parlament de Catalunya".
El text subratlla que les dues formacions van segellar una "aliança política" i que fan pinya per celebrar un "referèndum per la independència" el 9 de novembre, davant una "oposició ferotge" del govern espanyol. Alhora, destaca que CiU és més "moderada" i sembla menys predisposada "a córrer el risc d'una confrontació total amb Madrid". 
Assenyala el cop de porta del govern espanyol al pacte fiscal com a detonant per iniciar el procés referendari i destaca que, "orgullosos de la llengua i la cultura pròpies", un nombre "cada vegada més elevat" de catalans no estan d'acord amb el règim fiscal espanyol i creuen que estarien millor si Catalunya fos independent.
Finalment, el text assenyala que "les enquestes indiquen que una lleugera majoria de catalans donen suport a la independència".
D'altra banda l'augment de 10 punts en la participació a Catalunya apareix destacat al diari alemany'Frankfurter Allgemeine'. En un article que repassa els resultats estat per estat, explica que a Espanya la participació es va mantenir pràcticament estable, però afegeix: "L'excepció ha estat Catalunya: enmig de l'acalorat debat sobre un referèndum d'independència en aquesta regió del nord-est d'Espanya al novembre, la participació va créixer un inaudit 10%". El diari, però, no fa cap referència als resultats electorals a Catalunya. 

Font. Diari Ara

Avalots durant la manifestació per Can Vies.

Men?ame
 La majoria de les identificacions es van produir de matinada a la confluència de la Gran Via amb Rocafort, on els Mossos d'Esquadra van encerclar més d'un centenar dels manifestants i els van obligar a identificar un per un (amb foto del DNI i filmació de cap a peus, segons alguns dels joves registrats). Entre les destrosses per la batalla campal entre la Rambla del Raval i l'avinguda de les Drassanes destaquen dos cotxes cremats -un totalment-, contenidors incendiats ividres trencats de sucursals bancàries. 
Hi va haver moments de tensió al llarg del recorregut, entre part dels manifestants i dels antiavalots dels mossos. Un grup d'esvalotadors amb la cara tapada va atacar algunes oficines bancàries i va cremar alguns contenidors a l'avinguda de les Drassanes. Un altre gruix de manifestants va arribar a la plaça de Sant Jaume.
Els organitzadors no havien anunciat on es dirigien, primer alguns manifestants havien provat d'avançar cap a la ronda de Sant Antoni però els mossos els ho van impedir; van baixar per la Ronda Sant Pau i van entrar al Raval. Una vegada van arribar a les Rambles, davant de l'Arts Santa Mònica, un cordó policial els va impedir d'avançar. La situació estava prou calmada, només cremaven dos contenidors a les Drassanes, però a la Rambla del Raval va haver-hi avalots. Vegeu imatges a Twitter:

Al matí, acció per a treure runa de l'edifici 
Aquest matí desenes de persones s'han trobat a Can Batlló i han anat a l'edifici de Can Vies amb la intenció de reconstruir-lo. Protegits amb cascs d'obra, la seva intenció era reparar els danys causats durant l'enderrocament que l'ajuntament va aturar ahir. Aquesta era una de les condicions del Centre Social de Sants i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per a reprendre les negociacions. Els col·lectius gestors de Can Vies, però, es neguen a dialogar i han convocat a reconstruir l'edifici. 
L'acció, que fou convocada per l'assemblea de l'edifici ocupat Can Vies, ha començat pocs minuts abans de les onze del matí i ningú no ho ha impedit. El primer que s'està fent es desenrunar la part més visible de la casa, afectada per l'enderroc iniciat dilluns per l'Ajuntament de Barcelona. Desenes de persones estan separant la runa de les totxanes que pensen que encara es poden aprofitar per a la posterior reconstrucció. 
Desenes de persones s'han arrenglerat en una cadena humana des de Can Vies i al llarg del carrer de Sants fins a la seu del districte. Allà hi han avocat la runa que consideren que no es pot reaprofitar.
Trias demana als manifestants que no entrin a Can Vies perquè l'edifici està malmès
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va demanar ahir als manifestants que no entrin a Can Vies perquè l'edifici està greument malmès: 'Si la gent vol anar a Can Vies que hi vagin, però només els hi demano una cosa: no entrin a l'edifici perquè està malmès, hi va la seguretat de la gent'.
L'Ajuntament atura l'enderroc de Can Vies, però els ocupants no volen negociar
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), propietària de la finca de Can Vies, va aturar ahir l'enderroc de l'edifici. Era una de les condicions del Centre Social de Sants i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per a reprendre les negociacions. Segons el comunicat de l'ajuntament, la decisió responia a la voluntat 'd'afavorir el clima de diàleg'. S'hi va aixecar un perímetre de protecció per evitar qualsevol risc per a la gent. Amb tot, el col·lectiu que ocupava Can Vies abans del desallotjament va fer un comunicat per anunciar que no negociarien amb l'ajuntament i en què culpaven els mossos d'esquadra dels incidents d'aquesta setmana.
En el seu comunicat, l'Ajuntament diu que manté la intenció de trobar una solució 'acordada i satisfactòria' per a totes les parts i agraeix la mediació del Centre Social de Sants i la FAVB. 
Segons el comunicat, dijous l'Ajuntament de Barcelona va tornar a posar de manifest la voluntat d'arribar a un acord assistint a la trobada impulsada per les dues entitats i a què el col·lectiu de Can Vies no es va presentar. Per això el consistori demana 'predisposició' de totes les parts per a continuar dialogant: 'El govern municipal insisteix que és possible de trobar solucions si tothom hi posa de la seva part i està convençut que hi ha alternatives positives per a garantir la continuïtat de les activitats de Can Vies.'
El Centre Social de Sants --històrica associació veïnal del barri-- va reunir-se dijous amb el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí i va presentar quatre propostes: aturar immediatament l'enderroc de l'edifici, permetre que torni el 'col·lectiu d'usuaris' a Can Vies, estudiar amb tècnics d'ambdues parts la rehabilitació de l'edifici i posar fi als aldarulls i la presència de policia en massa al barri. Els veïns van fer arribar les propostes al col·lectiu de Can Vies i el regidor les traslladà al batlle Xavier Trias.
Trias va respondre que estava disposat a aturar l'enderroc de Can Vies si els col·lectius vinculats al centre li ho demanaven com a condició per a negociar. Amb tot, va remarcar que Can Vies era construït sobre una zona verda i que hi havia una sentència judicial que n'ordenava l'enderroc, una acció que tard o d'hora --va dir-- s'hauria d'executar. En declaracions a TV3 va recordar que deu dies abans del desallotjament havien ofert al col·lectiu la possibilitat de traslladar-se a un altre espai mentre es rehabilitava Can Vies, sabent que tard o d'hora n'hauria de marxar.
Ara com ara els veïns s'han retirat de les negociacions. Un dels portaveus del Centre Social de Sants va dir a Catalunya Ràdio que es retiren perquè 'no podem seguir en un punt mort. Està sobre la taula i està en un punt que nosaltres no podem incidir més'. 
Els col·lectius del Centre Social Autogestionat de Can Vies van dir que 'no tenen res a parlar' amb l'ajuntament, al qual demanen que 'els deixi en pau'.

Font: Vilaweb.http://www.vilaweb.cat/noticia/4194947/20140531/avalots-centre-barcelona-durant-manifestacio-can-vies.html