SUMMER NIGHTS AT CASA MILÀ

 

Like every summer, “Summer nights at Casa Milà” is back. The most magical evenings at Barcelona: a unique experience to enjoy La Pedrera at night with live jazz music on the Roof-Terrace, and watch one of the most spectacular views of Barcelona. 
From 19 June to 6 September, every Thursday, Friday and Saturday you can enjoy live jazz concerts at the rooftop of the most representative talents of the Barcelona scene with a clear commitment to young musicians and enormous potential. A superb live sound to enjoy the summer nights. 
The activity also includes a free visit to Espai Gaudí (the attic) (a visual journey through the work of the singular architect), followed by a glass of champagne on the roof, a place symbolic and suggestive invites you to experience the architecture, night, the city and the music.

Font: Barcelona Turisme.

A visit to Frank Gehry's Fish, Yellow Line, L4 Ciutadella

 This is what is known as a 'folly' - a structure that does not have a particular practical purpose - something between a sculpture and a building. The large fish was designed to glimmer and twinkle, like a fish moving under water.

. The building works well from far away - it can be seen from all of the way down the beach. Once you arrive however you discover the golden fish is hollow - a shock for some true architect lovers.

Frank Gehry also designed the Guggenheim Museum in Bilbao. And for those who love their celebrity gossip, he is a close friend of Brad Pitt!

 Metro: Ciutadella Vila Olimpica (Yellow Line, L4)

GeoParc de la Catalunya Central

Inèdit i difícil d’explicar. Abstracte i, alhora, palpable. I amplíssim: tota una comarca. 

Un museu a l’aire lliure que inclou quasi tots els municipis bagencs més Collbató (Baix Llobregat Nord), amb cinc punts d’informació i nou centres: les coves del Salnitre, les del Toll, Montserrat, Sant Llorenç, La Culla,Súria, el Museu de Geologia Valentí Masachs, Sallent i Cardona. El recorren dues rutes: de Moià a Cardona i de Moià a Collbató.

EL QUINTACOLUMNISME D'ANC TÉ ÈXIT AL ESPANTAR AL INDEPENDENTISME AMB L'EXÈRCIT NAVAL CATALÀ.

CAL EXIGIR MÉS DECÈNCIA A ANC. MOVIMENTS ESTRATÈGICS MOLT ERRÀTICS, LLUNY DEL PACIFISME DELS CATALANS; COM L'INFORME DE DEFENSA NAVAL DE CATALUNYA ESPANTEN A LA CIUTADANIA. NO CAL A DIR ALS SECTORS QUE ES GUANYEN AMB "SUMATE"... 

LA MENT BELICOSA D'ALGUNS MEMBRES I ELS PLANS ARMATS ESPANTEN (ALS CATALANS INDEPENDENTISTES D'ESQUERRES I ALS  DEL SENY). SERÀ UN DOCUMENT PLANIFICAT DESDE ANC PER "FER FRACASSAR EL PROCÈS". CAL RECORDAR, LA PURGA DE INDEPENDENTISTES D'ESSÈNCIA I COM CORRUPTIA VA GUANYAR LES ELECCIONS FRAUDULENTES. S'ADMETEN APOSTES: ÉS UNA ESTRATÈGIA EQUIVOCADA...O SIMPLEMENT VOLGUDA AIXÍ PER FER FRACASSAR EL PROCÈS...

Foto: Blog Blau Naval. Blog dedicat al món bèl.lic i de defensa, i que publica informació de armament, exèrcit i Defensa Naval catalana.

Els intents per tal d'aterrar el procès d'independència a Catalunya, compta desde les eleccions fraudulentes del secretariat  nacional, amb els elements necessaris per tal d'obeïr a la Catalunya d'ERCIU i anar preparant el camí del pacte fiscal.

Com van assenyalar, fa poc; 

1 ) Elements com Victor Cucurull; parlant de que tot lo bó al món està fet per catalans.

http://barcelonanewstown.blogspot.com.es/2014/07/victor-cucurull-un-quintacolumnista.html

2)També la falta de pronunciament davant les retallades, i la manca de sensibilitat social d'ANC ; la manca d'esperit democràtic en les urnes, treient els elements d'esquerra d'ANC per tal d'aterrar el procès cap a un pacte fiscal o el estar igual que ara.

http://barcelonanewstown.blogspot.com.es/2014/06/el-frau-en-les-eleccions-al-secretariat_4577.html

3)

Però el que ha accelerat les crítiques i el distanciament, de gran part dels independentistes; és l'impuls belicista del document de Defensa d'ANC, parlant d'unes forçes armades , bucs de guerra i tota una sèrie de preparatius militars que espanten.

http://www.naciodigital.cat/noticia/70844/anc/ja/descriu/forca/naval/catalunya/independent

http://assemblea.cat/sites/default/files/documents/ANC_Defensa_com10-Dimensionament_de_les_Forces_de_Defensa_de_Catalunya_I_la_For_a_Naval.pdf

Evidentment, no hi ha res il.legal , en pensar en propostes. Però són significatives...

Pensem en les critiques que va rebre la intervenció del Govern Espanyol a la guerra d'Irak i com això li va costar el govern al PP. Catalunya es antibelicista; cosa que a ANC es defensa lo contrari: armats fins a les dents, per si de cas; i veient infiltrats en gent que tota la vida ha sigut del entorn del independentisme. Altres porten dos anys d'independentisme camuflat  i 20 anys d'autonomisme.

Mentrestant, Carme Forcadell diu que " si no es pot fer la consulta, que s'ha de recolçar al parlament". Es a dir, que davant de la incapacitat de tirar endavant el procès d'independència, no cal reclamar la llibertat de Catalunya sino, anar enrere i entendre les dificultats que posen l'Estat. Que potser no les sabien?

On hi ha algun document de desobediència civil de l'ANC?. Jocs florals , cadenes humanes, V de victòria, i demés actes "inocents". 

Mentres es deixa que ANC projecti, una divisió naval; un sistema d'espionatge que espia als independentistes d'esquerra (el CESICAT) i es busquen espies amb alt coeficient intel.lectual en la sectorial de Intel.ligència; Gaza (territori ocupat) i per tant amb dret d'autodeterminació segons la ONU es bombardejada per l'exèrcit d'Israel amb centenars de baixes civils.

Cal fer algún manifest a favor de la independència d'aquest territori ocupat. No...

Potser, el belicisme instaurat a ANC està degut a ments bèliques i agressives. Potser, és una estrategia d'ANC d'anar desgastant la organització per aterrar CIU a les tesis del pacte de la "puta i la ramoneta".

S'admeten apostes..

RODALIES DE BARCELONA: EL CASTELL DE BALSARENY

Fotografia Regió 7. Castell de Balsareny

Anem de castell a castell. Al de Balsareny hi podeu accedir amb vehicle a través d'un camí en bon estat. I és que aquesta fortalesa encara avui és habitada, a temporades, pels seus propietaris. Això fa que algunes cambres de l'edifici no siguin visitables, però sí la majoria, i ho podeu fer els diumenges al matí o bé els dissabtes a la tarda (el mes d'agost és tancat). Així que per a aquest darrer matí d'escapada ens afegim a una de les visites guiades (cada primer diumenge de mes la visita és teatralitzada), i comencem al pati central, on, entre altres elements d'interès, hi ha una cisterna amb aparença de pou.

De primer, però, ens faran sortir a l'exterior. Les vistes són esplèndides, i veiem també altres fortaleses properes. No en va, tota aquesta zona va ser durant un temps terra de ningú, i aquestes construccions eren clau per tal de guanyar les batalles. Anem fins a l'ermita, que queda uns pocs metres més avall i una mica amagada. És romànica, però l'interior és força singular, ja que mostra la transició del romànic al gòtic, i desentona una mica una capella construïda anys més tard on un dels senyors del castell va voler ser enterrat.

Tornem a dins del castell-palau, i ara ja per anar entrant a les diverses estances. La veritat és que cada passa que fem és una sorpresa. Per exemple la sala d'armes és una autèntica pinacoteca, amb les parets plenes de quadres, i en una vitrina s'hi conserva un birret del papa Pius X, mentre que entre el mobiliari, del segle XVIII, destaca tota una col·lecció de cadires de sis potes. A un racó de la mateixa sala hi ha una biblioteca de gran valor.

En una altra habitació hi ha la Mare de Déu del Castell, l'autèntica (a l'ermita n'hem vist una còpia), de marbre de Carrara i recuperada d'un barranc on va ser abocada. La cuina és un altre lloc interessantíssim, i entre els objectes que llueix hi ha un porró amb un dels brocs més llargs que de ben segur mai heu vist.

A la planta baixa hi ha el celler, que conserva una tina del segle XVII, i la sala possiblement més bonica de tot el conjunt, la del tinell, plenament gòtica, i on sovint s'hi programen concerts.

Fent una última ullada a les excepcionals panoràmiques de diferents tons de verd que es poden observar des d'aquest cim, diem adéu al castell de Balsareny.

CANET ROCK 2014:36 ANYS DESPRÈS

Canet Rock 2014

Mishima © Alberto Polo. DIARI EL PERIODICO DE CATALUNYA.

El Festival Canet Rock torna aquest any 36 anys després de la seva última edició. El Woodstock català, del qual es van celebrar quatre edicions del 75 al 78, torna a la vida de la mà del seu impulsor original, l'excomponent de La Trinca, Josep Maria Mainat.

12 hores de música i una vintena de bandes en un escenari per on passarà el bo i millor del país en un cartell eclèctic que compta amb Txarango, que presenten el seu nou disc 'Som riu' (2014), amb noves dosis de la seva fusió enèrgica de reggae, dub i música llatina; els Love of Lesbian de Santi Balmes i el seu enèrgic directe,  Gerard Quintana, que presenta 'Tothom ho sap' (2014), una nova aventura al costat de Xarim Aresté (Very Pomelo) amb qui també recuperarà himnes de Sopa de Cabra; Manel, Els Amics de les Arts, Blaumut, Els Pets, Delafé y las Flores Azules, Gossos, Caïm Riba, Joan Dausà, The Pinker Tones i Sisa, l'únic artista que repeteix del primer Canet Rock.

• 
  

VICTOR CUCURULL: UN QUINTACOLUMNISTA FRIKIE PER FER FRACASAR EL PROCÈS.

DESPRÈS DE LES ELECCIONS FRAUDULENTES D'ANC, ON ES VA NETEJAR LA DIRECCIÓ D'ELEMENTS INDEPENDENTISTES, S'INTENTA FER COL.LAPSAR EL PROCÈS D'INDEPENDÈNCIA AMB QUINTACOLUMNISTES "FRIKIES". 

Imatge de Victor Cucurull en la assamblea de Tarragona.

Amb una ANC més autonomista que mai, i amb Carme Forcadell que ha fet unes eleccions al secretariat nacional que donarien vergonya a magnataris africans (per frau en les votacions, llistes marcades, etc...), el anomenat procès des d'ANC es vol frenar amb quintacolumnistes frikies.

 http://barcelonanewstown.blogspot.com.es/2014/06/el-frau-en-les-eleccions-al-secretariat_4577.html

Catalunya des d'un punt de vista històric; és una gran nació , la seva història d'expansió al mediterrani, i la seva cultura, amb Ramon Llull com gran pensador i la desfeta històrica de 1714.... on Catalunya perd la seva llibertat.

El que no es coherent es fer el ridicul com fa Victor Cucurull afirmant coses sorprenents sense base científica de la historiografia catalana. 

Victor Cucurull, que afirma ser historiador, va fer una vergonyosa defensa de la història de Catalunya a Navàs, organitzada per ANC i Institut de  Nova Història.

En aquesta conferència va dir coses "dubtoses i exagerades" que per patriotes catalans (però científics  ens fa vergonya). L'objectiu: o ridiculitzar i provocar la crítica externa (un quintacolumnista) o simplement un ignorant perillòs d'estar en una institució com ANC tan representativa.

 Video similar d'una conferència de Victor Cucurull a  Vilafranca del Penedès 

https://www.youtube.com/watch?v=0Q37VDPLEhU

Aquesta és la seva interpretació de la història:

-Catalunya va conquerir América .

-Colom era català i el seu cosmògraf Americo Vespuccio , era Aymerich Despuig. No explica com s'arriba a aquesta conclusió, simplement ja estar bé.

-Cervantes era Català, i el Quixot es va escriure en català, i desprès per una mà negra es va fer traduir al castellà, i n'hi han molts catalanismes perquè el traductor va cometre errades.

-Santa Teresa de Jesús era catalana i abadessa del Monastir de Pedralbes

-Catalunya neix al 2700 ac. Una contradicció lingüística, ...ja que a veure si va ser el llatí el que deriva del català.

-Catalunya és la primera nació del món.

-Catalunya al segle XV i XVI, es pot comparar per importància mundial amb EEUU la segona meitat del segle XX.

-La banca es va inventar a Catalunya.

ETC.... Tot lo bo de la humanitat té l'origen a Catalunya. Un discurs etnocèntric i amb punts de racisme cultural: perquè els altres pobles com EEUU, França, Alemanya,etc... són comparsetes.. I a més no és veritat..

Cartell d'una de les conferències amb les tesis que inventa Cucurull. Caldria posar "seny" i dir-li que fa un mal a la nació catalana, amb aquest fonamentalisme històric i racisme cultural. A l'estranger es riurien d'ell: sobretot als EEUU.

Tot aquestes tesis, sense demostrar, fan mal al independentisme català. Som catalans, tenim la nostre història (sense exageracions...), i no som uns racistes culturals (la millor nació del món, la nació escollida..). Som una nació històrica amb una contribució important; però el racisme la falsificació de la història i la exageració, només pot ser producte d'un quintacolumnista o d'un gran radical.

Caldria preguntarse si era necessària fer tota la purga a ANC, de independentistes d'esquerres; de tot el sector de Essència per donar veu a segons quin "personatge" que esperem que no faci una "gira mundial " amb aquests arguments que ens fan avergonyir a tots els catalans

NATURAL SHAPES IN GAUDI'S ARCHITECTURE I

The architect’s passions for natural shapes can be seen in all four corners. Gaudí wanted human intervention in the forest to be integrated into the landscape and complement it. Without doubt, he achieved just this. Snails, mushrooms, leaves, trunks or elephants are constant leitmotifs in the mosaics and architectural shapes. Even the top of the chimney on the caretaker’s house has an inverted mushroom shape.

Like few others, Gaudí represents an artist before his time, misunderstood when he was alive. It was largely thanks a powerful, visionary art-loving industrialist, Eusebi Güell, that Gaudí could create what his restless min thought up. The original idea behind Güell Park came about in 1900 when Eusebi Güell bought a hillside on El Carmel mountain, which at that time was in the outskirts ofBarcelona, to create an estate he commissioned from Gaudí. The aim was to imitate the English model of a city-garden (from there the name Park), by creating a few dozen homes in an idyllic setting for people with high spending power who wanted to move out of the crowded unhealthy city. Three kilometres of paths, a square, steps, the concierge pavilion and even a show home were built to convince possible clients. After fourteen years and seeing that the project was a commercial failure, it was abandoned and donated to the city council, which made it into a public park.

Forest of the Fairies

When coming into the park we come across a curious house which is a sign that we are entering the world of the fairytale. It was the concierges’ house and is now the visitor’s welcome centre. Steps lead up to the park with one of Güell Park and Barcelona’s symbols: the famous polychrome dragon covered in small coloured mosaic tiles. This is a typical technique in Gaudí’s work and can be seen across the park. It is known as trencadís and uses irregular tile pieces and other materials for covering objects. The pieces used come from tiles broken on purpose and waste from other buildings. Much of the trencadís covering was the work of Josep Maria Jujol, Gaudí’s assistant and outstanding disciple.

The Hipòstile room is accessed at the end of the steps – a stone forest comprising 86 columns and which was originally designed to be the market where owners would shop, without having to head into the city. Just on top is the large square, with marvellous views out over Barcelona. The entire border of the square is marked out by a snaking bench covered in trencadís. Not only the bench snakes: all the paths in the park do this, as well as the porches and viaducts. As it well-known, straight lines were not common in the Catalan architect’s work.

Due to the lack of buyers, Gaudí himself bought the show home in 1906 and lived there until 1926, when he moved to the basement of his masterpiece: La Sagrada Familia Cathedral. At present the house is the Gaudí Museum, where furniture pieces created by the artist as well as models, drawings and other curious personal objects are on display.

When Gaudí gained his architecture degree, Elies Rogent, head of the Barcelona School of Architecture, said: “Whether we have given a degree to a madman or a genius only time will tell.” Undoubtedly, time has opted for the second choice and Güell Park, declared a World Heritage Site by UNESCO in 1984, is proof of this.

Sardana: National dance of Catalonia

The National Dance of Catalonia is popularly known as La Sardana .

It is danced forming a circle, all participants holding their hands in pairs, and it is danced by stepping forward and back and turning around.  



The dance is accompanied by the sound of wind instruments , known as The Cobla .

It comes from an old traditional dance original from the 16th Century , called The Contrapàs ( Contrapaso ) . The Sardana was the final part of this dance, and it was much longer than it is today in its origins. 

The creation of the current dance is dating to the 19th Century, and is attributed to the Catalan musician and composer Pep Ventura .

In Barcelona, Sardana is danced in the street, when a festival is celebrated as the National Day (11th September) or during La Mercè, the festival of the patroness of the city .

The dance is usually taking place in historical sites such as the Plaça Nova (Cathedral Square) and Plaça Sant Jaume , so you can probably see this traditional dance if you come to town.

If you want to see this dance you can go to Plaça Nova (Cathedral Square). Right there, on Sundays morning,  are dancing in live Sardana dance groups called Collas , both professional and amateur.

EL FRAU EN LES ELECCIONS AL SECRETARIAT D'ANC: CORRUPTIA GUANYA A ESSÈNCIA

CAL UN GIR URGENT EN ANC . LES ELECCIONS HAURIEN D'ESTAR IMPUGNADES PER LES NOMBROSES IRREGULARITATS: TAULES ON ELS PRESIDENTS DE LA TAULA DEIEN A QUI VOTAR I OFERIEN LA LLISTA EN SOBRE TANCAT; “RECOMANACIONS” A PEU D'URNA, I TOT TIPUS DE TRAMPES QUE NO VOLEM NI EN ANC NI EN EL REFERÈNDUM DEL 9 DE NOVEMBRE. EXIGIM RESPONSABILITATS A CARME FORCADELL, FERRAN CIVIT, JAUME MARFANY, IGNASI TERMENS,PERE PUGÈS ETC. QUE DEMANIN DISCULPES PEL FRAU ELECTORAL (QUE DEMOSTRAREM) I QUE ES CONVOQUIN NOVES ELECCIONS A ANC.

Fotografia: Diari Punt/ Avui. Carme Forcadell votant en les eleccions d'ANC. Un “desgavell” de votacions, amb tota la intencionalitat de “sortir reelegits”; en detriment d'Essència.

Una altre vegada, les eleccions a l' Assemblea Nacional Catalana (ANC) han sigut poc exemplars. I cal ser crítics: no podem tenir com a lema principal; la independència amb un referèndum i una votació neta; i desprès fer trampes amb candidats , que per no ser autonomistes i ser d'esquerres són incòmodes.

Fa un any ANC va patir la mateixa crisi interna, es van posposar les eleccions; per impugnacions de candidatures al seu secretariat nacional i sancions (algunes per corrupció i mal ús dels diners en l'Acte de Sant Jordi). Es van suspendre cautelarment les eleccions per part de la Junta Electoral, i es van posposar.
Les eleccions del 2014 (les últimes si fem cas...al full de ruta d'ANC); no han sigut menys polèmiques. Cal destacar la “sordina” imposada per segons quin tipus de premsa catalana; que sempre s'ha destacat per tapar les “corrupteles”.

PUNT 1. EL SISTEMA ELECTORAL D'ANC: SENSE GRUP NO ETS RES...

El sistema electoral d'ANC, fa que els candidats s'hagin d'agrupar en “Grups de Treball” (que interpreten el “full de ruta d'ANC” d'una manera especial: amb més accent social, amb una direcció més piramidal o assembleària i participació de les AT i sectorials)

Un candidat que no s'agrupi en aquests grups de treball, no té possibilitats d'ésser escollit.

Quins grups s' han presentat a las eleccions?

Per fer un anàlisi a fons del frau electoral; descriurem els grups presentats, les eleccions, i les proves que mostren que hi han hagut trampes i s'han donat sobres de la Candidatura de Forcadell i de la de Ignasi Termens. A peu d'urna, són molts els que s'han mostrat sorpresos pels presidents de taula , que indicaven a qui votar amb els sobres i les creus fetes.

Però això ho analitzarem a fons. Mirem primer els Grups de Treball de les eleccions.

1.Unitat i Compromís :

Carme Forcadell, Jaume Marfany i Pere Pugès com a cares més conegudes. Molts d'aquests estan acusats de corrupció interna pels mateixos socis de ple dret, per la gestió de gastos de l'Assemblea del Palau St Jordi.

Foto: Pere Pugès. Crónica Global. Implicat en presuntes activitats irregulars en ANC i amb un expedient obert l'any passat per fets com el cas del Congrés de St Jordi.

http://barcelonanewstown.blogspot.com.es/2013/07/infiltrats-lanc-per-robar-i-intoxicar.html

http://societat.e-noticies.cat/tots-els-que-van-cobrar-de-lacte-de-lanc-73418.html

http://societat.e-noticies.cat/irregularitats-a-lanc--73373.html

A més es van pagar més de 13 mil euros a una empresa fantasma.

http://societat.e-noticies.cat/lanc-va-pagar-mes-de-13000-euros-a-una-empresa-fantasma--73467.html

2.Equip DeTreball :

Ignasi Termes i Ferran Civit,entre d'altres.

Una marca blanca de Carme Forcadell per fingir pluralitat.

3.Tots som Assemblea

Blanca Serra i Julià de Jòdar, Carles Castellanos (Col.lectiu Drassanes),etc..

Aquest grup, està intimament lligat a la assemblea constituent, i té un marcat tó d'esquerres i social. El col.lectiu Drassanes, format per un històric de la esquerra independentista com Carles Castellanos, vol retornar a l'estat democràtic i no piramidal a l'ANC actual. 

Cal a dir que ANC està dirigida actualment per autonomistes reconvertits que faran fracassar el procès amb un pacte fiscal.

Aquest grup ha rebut pressions internes, se'ls ha acusat de ser mals patriotes, agents del cni, i també se'ls ha fet guerra bruta amb la Junta electoral de Forcadell. Està clar, que l'objectiu de la junta estava en que no sortís aquest grup, lligat amb el passat independentista català: PSAN, i amb simpaties amb la CUP actual.

http://drassanesweb.wordpress.com/2014/05/09/responent-a-la-junta-electoral-de-lanc-davant-acusacions-infundades/

-I més a l'esquerra grups contraris a tota la direcció d'ANC com la CEI, Bloc Soberanistes; representats per Jordi San Nicolás Villalonga que critiquen l'estat d'autonomisme i de servilisme polític de l'actual ANC. Molt encertats en les crítiques, també són considerats com...”gent que dona problemes”.Quan no tindria que ser així.

https://www.facebook.com/groups/563038333727444/?fref=ts

PUNT 2. UTILITZACIÓ DE LA JUNTA ELECTORAL PER DISCRIMINAR CANDIDATS.

Una de las decisions més sorprenents ha sigut la utilització per part del Secretariat Nacional “en funcions” i la Junta Electoral; per tal de discriminar candidats. Prohibició de planes web no publicitàries com la del Col.lectiu Drassanes (afí a Essència) i la prohibició de enviar missatges els candidats als socis de ple dret.

Però hi han excepcions; des de la Junta Electoral, hi havia qui tenia el cens; i ho ha fet servir per enviar mailings.

Aquí teniu la crítica del Col.lectiu Drassanes (afí a Essència) a les decissions arbitràries de la junta electoral.

http://drassanesweb.wordpress.com/2014/05/09/responent-a-la-junta-electoral-de-lanc-davant-acusacions-infundades/

Foto: Diari Punt /Avui. Presentació d'Essència, grup crític amb la direcció d'ANC. Perjudicats pel joc brut de Corruptia.

La guerra bruta ha arribat fins a intoxicar aquest grup, d'infiltrats; quan fa molt que alguns treballen per la independència de Catalunya. El secretariat nacional no ha sigut imparcial davant aquesta candidatura, i ha utilitzats eines i arguments molt bruts.

http://drassanesweb.wordpress.com/2014/04/18/si-a-la-llibertat-dexpressio-al-debat-i-a-la-participacio-democratiques/

Finalment amb aquestes “arts” , les eleccions les ha guanyat l'equip de “Forcadell” juntament amb secretaris acusats de corrupció o de caciquisme: Pere Pugès, Jaume Marfany, Ricard Gené..

La participació en les eleccions ha sigut molt escasa: només han votat 6500 dels més de 31000 membres de plè dret. 

Això és atribuïble a molts factors i diria que ANC ha fomentat la participació interna.

La candidatura “Unitat i Compromís” ha guanyat les eleccions, juntament amb la “marca blanca de Forcadell: Equip de Treball de Ferran Civit i Ignasi Termes entre d'altres.

El resultat de les eleccions:

Carme Forcadell (6501),Ferran Civit (4257), Jaume Marfany (4213), Ignasi Termes (3920), Rosa Alentorn (3782), Pere Pugès (2974) formaran part del nou secretariat.

PUNT 3. DEMOSTRACIÓ DEL FRAU EN LES TAULES ELECTORALS, SOBRES AMB PAPERETES MARCADES I MÉS IRREGULARITATS; EN LES CANDIDATURES DE SECRETARIAT NACIONAL.. COMPROVACIÓ DE LES LLISTES MARCADES PER ANÀLISIS COMPARATIU.

Foto: Carme Forcadell i Jaume Marfany (Unitat i Compromís) a Manresa. Es mantenen com a membres del secretariat; amb les eleccions irregulars. Foto: Nació Digital.

A les taules electorals, es donaven els sobres amb les llistes fetes. 

Quan un va a la seva territorial, li diuen “ va vinga vota als nostres” ;se l'insta a canviar de sobre i papereta. 

Els membres de la taula han fet de membres electorals o eren personatges que “estaven en les votacions “; i prova d'això ho saben els molts militants honestos que han anat a votar i han vist irregularitats.

Els col.laboradors del “tongo”: gent de les taules electorals, col.laboradors comarcals (candidats de les regions que formaven part del engranatge de un grup de treball de Corruptia).

Molts han fet impugnacions a les votacions, com és el cas de Igualada i altres taules.

També un mínim anàlisi ; pot detectar llistes marcades, com mostrarem

Com sabeu, al mateix full que es votava als candidats per la regió, es votaven als candidats nacionals. Per tant, si es repartia un full amb unes determinades creus als regionals, probablement ja haurien posat també 25 creus als candidats nacionals que interessés que votessin.

Això ho podem comprovar amb aquests resultats globals i fent una comparativa amb algunes poblacions:

. Sense manipulacions, seria previsible que en les diferents ciutats es complís més o menys aquesta proporció de vots. Doncs, no... La manipulació va per taules electorals.

Es veu a primer cop d’ull que les votacions no eren a l’atzar, que hi havia d’haver també una llista o equip recomenat. Un anàlisi comparatiu del resultat de les eleccions a nivell global i a nivell d'una taula electoral; dona el frau amb exactitut.

Hi han membres d’equips a les taules, que han afavorit la el.lecció de Corruptia: Unitat i Compromís; i Equip de treball.

PUNT 4. CONCLUSIONS.

Foto Propia: Volem votar el 9M, i de manera neta. Lo mateix que demanem a Espanya, demanem a la Junta Electoral d'ANC.

Caldria ser molt curosos amb les votacions al electorat.

Està clar que hi han hagut trampes intencionades, i joc brut per part de Corruptia en assenyalar a certs col.lectius d'esquerra com a “infiltrats” i membres del CNI. Quan precisament, tenim una ANC, actualment més autonomista que mai, i que va “allargant plaços per la Independència”.


 Al mateix temps va fent caixa amb el “merchandising”, i no s'implica en el drama social de Catalunya: nens desnodrits tal i com diu el Síndic, els desnonaments, l'atur, les retallades en sanitat i educació del 20 per cent (quan s'incrementen en altres partides).

Exigim unes noves eleccions a ANC (per decència el.lectoral) i que es pressioni de veritat a la Gencat pel referèndum del 9N (no veiem massa desobediència cívil a ANC, només jocs florals i cadenes). 

Enfortir ANC és que sigui plural i que desde dins; tots els tarannàs puguin participar. El “tongo” electoral fa que les eleccions d'ANC siguin lo contrari a lo que volem com democràtes en les futures eleccions de la República Catalana.

Marta Adell.

THE DEFEAT OF 1714 ; THE END OF THE CALANAN STATE

The defeat of 1714 signalled the end of the Catalan state and ushered in a period of severe repression that brought about great changes in the institutional structure of Barcelona.

In 1718 the population of the city was 37,000. The victors ordered 1,200 houses in the Ribera neighbourhood to be knocked down to make way for the construction of a military fortress. While this process of denationalization was taking place in Catalonia throughout the 18^th century, Barcelona continued to expand. In 1770 there were 70,000 inhabitants, and in 1787, 95,000. By the end of the period under study, that is to say, until 1832, this figure had increased to 117,000. Construction work on the Barceloneta district began in 1753. Between 1714 and 1832, a decisive period for the future of the city, Barcelona underwent a transformation. The entire physiognomy of the city was changed. The first third of the 19^th century was a time of intense urban modernization. In 1820, building work on the Passeig de Gràcia began. Barcelona became a magnet for immigrants, especially exiles from France. During the 18^th century (starting in 1736) “industrial” centres were set up for the manufacture ofindianes, or patterned cotton fabrics. In 1796 there were 104 such factories with 3,048 looms providing work for 12,979 employees. In spite of the increase in agricultural production on the alluvial plain of the city’s hinterland, in 1763-64 and 1788-89 there were severe shortages of foodstuffs.

The 1789 food crisis gave rise to the famous rebombori del pa, or bread riots. Between 1739 and 1748 Barcelona’s commerce with the Americas via Cádiz, the port which held the monopoly on trade with the New World, continued to grow. In 1765, the port of Barcelona was designated the official point of departure for trade with America. The peace treaty signed in1785 by Carles III (Charles III of Spain) and the Great Turk enabled merchandise to arrive from China.

The crisis at the end of the century, with wars against England (1779-83; 1796-1801; 1804-1808), and against revolutionary France, the so-called Great War (1793-95), and the subsequent Napoleonic invasion (1808-1814), all put a brake on industrial growth. The great transformation took place between 1814 and 1833. In 1829 there were 341 factories engaged in spinning, weaving and fabric printing. The city stood at the threshold of the industrial revolution.


 It was during this period that the city experienced a surge of cultural, artistic, academic and scientific activity. With the death of Ferdinand VII of Spain in 1833, a new chapter in the history of Barcelona began. In that same year, 1833, Bonaventura-Carles Aribau published his poem Oda a la Pàtria ("Ode to the Homeland"), which is widely regarded as the springboard for the great Catalan movement of cultural, linguistic and political renewal known as the Renaixença(rebirth or renaissance).


Spanish monarchs who successively visited Barcelona during this time (Charles III, from October 17^th to 22^nd in 1759; Charles IV, in September, 1802; and the longest, by Ferdinand VII, from September 4^th , 1827 to April 9^th , 1828) were enthusiastically received by Catalans. Ferdinand VII signed an agreement with the industrial bourgeoisie in which they swore fidelity to the throne in exchange for protectionist privileges. In 1760, in an official memorandum of grievances, the same bourgeoisie had complained to the king then incumbent about the crown’s neglect of Catalonia.