Fotografia Regió 7. Castell de Balsareny
Anem de castell a castell. Al de Balsareny hi podeu accedir amb vehicle a través d'un camí en bon estat. I és que aquesta fortalesa encara avui és habitada, a temporades, pels seus propietaris. Això fa que algunes cambres de l'edifici no siguin visitables, però sí la majoria, i ho podeu fer els diumenges al matí o bé els dissabtes a la tarda (el mes d'agost és tancat). Així que per a aquest darrer matí d'escapada ens afegim a una de les visites guiades (cada primer diumenge de mes la visita és teatralitzada), i comencem al pati central, on, entre altres elements d'interès, hi ha una cisterna amb aparença de pou.
De primer, però, ens faran sortir a l'exterior. Les vistes són esplèndides, i veiem també altres fortaleses properes. No en va, tota aquesta zona va ser durant un temps terra de ningú, i aquestes construccions eren clau per tal de guanyar les batalles. Anem fins a l'ermita, que queda uns pocs metres més avall i una mica amagada. És romànica, però l'interior és força singular, ja que mostra la transició del romànic al gòtic, i desentona una mica una capella construïda anys més tard on un dels senyors del castell va voler ser enterrat.
Tornem a dins del castell-palau, i ara ja per anar entrant a les diverses estances. La veritat és que cada passa que fem és una sorpresa. Per exemple la sala d'armes és una autèntica pinacoteca, amb les parets plenes de quadres, i en una vitrina s'hi conserva un birret del papa Pius X, mentre que entre el mobiliari, del segle XVIII, destaca tota una col·lecció de cadires de sis potes. A un racó de la mateixa sala hi ha una biblioteca de gran valor.
En una altra habitació hi ha la Mare de Déu del Castell, l'autèntica (a l'ermita n'hem vist una còpia), de marbre de Carrara i recuperada d'un barranc on va ser abocada. La cuina és un altre lloc interessantíssim, i entre els objectes que llueix hi ha un porró amb un dels brocs més llargs que de ben segur mai heu vist.
A la planta baixa hi ha el celler, que conserva una tina del segle XVII, i la sala possiblement més bonica de tot el conjunt, la del tinell, plenament gòtica, i on sovint s'hi programen concerts.
Fent una última ullada a les excepcionals panoràmiques de diferents tons de verd que es poden observar des d'aquest cim, diem adéu al castell de Balsareny.
No hay comentarios:
Publicar un comentario