jueves, 15 de agosto de 2013

The sinful side of Barcelona

From bohemian life to the most sensual city
A walking tour giving you an insight into sensual and bohemian Barcelona as you explore the areas that once embodied its risqué and seedier side, from the early 20th century to the present day. From the glamorous Paral·lel, through the once-seamy Raval district to the bustling Rambla.
The sinful side of Barcelona
  • At VIA Barcelona we want to show you what’s left of the sinful harbour city, from its most famous cabarets to its dingiest dives, while we recall some of the erotic legends of the past hundred years and the most irreverent stories of Barcelona’s underbelly.
  • During the tour you’ll hear some racy anecdotes as you walk along the glamorous Paral·lel, through the once-seamy Raval district and along the bustling Rambla.
  • You’ll be able to see what’s left of the sinful harbour city, from its most famous cabarets to its dingiest dives, while we recall some of the erotic legends of the past hundred years and the most irreverent stories of Barcelona’s underbelly.
  • Route: Paral·lel, Nou de la Rambla, streets of the Raval, La Rambla, Plaça Reial.
  • Radio guide system to aid communication between the participants and the guide.
  • Languages: English.
  • Calendar and times: 1st June to 31st December) Tuesday and Thursday at 6pm.
  • Length of tour: 2 hours approx.
  • Groups of up to 20 people only.
  • Not suitable for under 14s.
  • Meeting point: El Molino. 99, Vilà i Vilà (corner Av. Paral·lel). Metro: L2 and L3, stop Paral·lel. Bus: 20, 21, 24, 36, 57, 64, 91 and D20.

Font. Turisme Barcelona.

Carla Llovet.

sábado, 10 de agosto de 2013

Procès constituent a Blanes: plataforma amb un dret a decidir complert.

541885_10151370097111517_1125792434_n

O nos organizamos para construir sólidos valores de cooperación y fraternidad o, pase lo que pase en las circunstancias políticas actuales, los que nos roban, los que nos enajenan, seguirán robándonos y enajenándonos para mayor desgracia de las luchas populares.
Tal vez pensar y actuar coherentemente sea el principal mensaje del Procés Constituent impulsado en Catalunya por Arcadi Oliveres y Teresa Forcades. Todos sabemos que, aún cuando pese más el interés de ciertos sectores favorecidos por el Sistema a que no haya ningún cambio social, también entre los tradicionales desfavorecidos existe cierta inercia a que se produzca o porque ya están pellizcando algún favor y se ilusionan con el crecimiento de éste.
Tanto él como ella nos hablaron de las ocultaciones y falsedades con que los grandes medios nos alienan la realidad y por tanto a nosotros mismos, seres humanos reales que vivimos bajo el orden dispuesto por las grandes empresas privadas aliadas con lo peor del poder político que tenemos. Salieron a relucir los “desórdenes”, por no decir otras palabras, existentes en los hospitales de Blanes y de Calella, y nos invitaban a actuar, pues no es lo mismo, como pasa ante las órdenes de desahucios a familias de sus viviendas, que vayan 40 personas a impedirlos a que vayan 10 mil. Porque es ahí, en el pueblo donde uno vive, donde puede correr con mejor suerte el pensamiento y la actuación determinante. 

Teresa lo acotaría más tarde con su planteamiento de un mayor poder a los municipios, de forma que fuera en los pequeños sitios de convivencia donde sus habitantes decidieran si lo mejor para el conjunto era hacer una cadena humana o alguna otra actividad, pero siempre sabiendo que lo urgente era potenciar la participación ciudadana en la protección de los reales intereses del pueblo.
 Y también era evidente, excepto para una parte importante del catalanismo que no tiene problemas económicos, que las luchas de clases en Catalunya se están vigorizando peligrosamente. Por la existencia compulsiva de esos dos aspectos el Procés Constituent intenta destacarlos y reconocerlos para la eficacia de la República Catalana, una noción nueva y muy necesaria para Cataluña , para Europa  y también para otros paises si quieren apuntarse (vease España..). Eso si de verdad se quiere fundar un país con ganas de libertad.
Por ello en nuestras asambleas lo principal es compartir todas las preocupaciones que tengamos y así poder convertirlas en alternativas al orden existente. Todo en sintonía con el planteamiento principal del Procés Constituent: “el actual modelo económico, institucional y su ordenamiento político ha fracasado”. ç
Se hacía elocuente que la cuestión no era solamente hablar y que ni Arcadi ni Teresa van a resolver el asunto. O lo hacemos los que nos organicemos para construir sólidos valores de cooperación y fraternidad o, pase lo que pase en las circunstancias políticas actuales, los que nos roban, los que nos enajenan, seguirán robándonos y enajenándonos para mayor desgracia de las luchas populares.
Como era de esperar, Teresa se ubicó, y explicó en primer lugar, una posición de ruptura radical con el Sistema Capitalista que nos llama a ser libres obviando la libertad de los demás. Elogió la disminución de la pobreza llevada a cabo por el gobierno de Venezuela, mucho más que lo hecho por los gobiernos español y catalán en la crisis actual. Destacó la auditoría y la resistencia a pagar la deuda ilegítima efectuadas por el gobierno de Rafael Correa en Ecuador. Apuntó que no tenemos por qué hacer lo que han hecho otros, pero sí aprender de sus experiencias y sacar nuestras conclusiones para emprender lo mejor entre nosotros. Es posible entenderle que, aún conociendo el daño de raíz que nos hace el Capitalismo, cada vez es menos cierto decir que la culpa no la tienen los corruptos, sino la Política, los gobiernos, sino el Mercado, la Generalitat, sino Madrid, Madrid, sino Bruselas, Bruselas, sino Pequín, y por esa enredadera desaparecen los culpables que debemos llevar al juzgado. Pero por ahí están.
suissa
Comic de Joan Linares, en un artícle de la Vanguardia de Inmaculada Ranera referent a Procès constituent
Cuando sepamos exigir a nuestros funcionarios públicos el cumplimiento de sus deberes, todo será diferente. La solución está en todos nosotros dondequiera que vivamos. Si el hospital de Blanes funciona mal la culpa la tenemos todos los que nos servimos de ese hospital, sencillamente porque actuamos como si este hospital no estuviera obligado, como un bien público, a ofrecer a todos el buen servicio para el que fue construido, sino que vamos muchas veces a resolver un problema y cuando lo resolvemos lo celebramos en un chiringuito de la playa sin unirnos a otros cuentos. De esa forma el Capitalismo nos acorrala en una perversa individualidad donde nunca pensamos que los otros cuentos también son nuestros.
En su magnífica intervención Teresa señaló que no se trata de estar en continuas reuniones, sin vacaciones ni descansos, ni en perenne crispación, pero sí de sentirnos capaces como sujetos políticos a responder ante cualquier “desorden” o injusticia que nos rodee. Para eso necesitamos concebir las mejores formas para una profunda interrelación donde la seriedad de las acciones a emprender no sea nunca parasitaria. Si no lo decidimos nosotros, no tendremos alternativas, y ellas son la columna vertebral del Procés Constituent.
Es absolutamente cierto: el Proyecto Colectivo echado a andar en Catalunya puede ser infantil, utópico, idealista, o, real, necesario y urgente. Todo dependerá de la fuerza que le pongamos, y es también absolutamente cierto que esa fuerza logrará hacerse decisiva en la medida en que las personas de cada pueblo o barrio sepan que no existen solas, que todo lo que les rodea existe para su bien y que si no se defienden de los tantos abusos que sufren lo perderán todo por la avaricia de unos cuantos. Difícil tarea, pero nunca es superficial llenarnos de ánimos, optimismo y enamoramiento. Resulta desafortunado el pesimismo que nos lleva a creer que no hay cambio posible, que todo es una ruina, que no se puede hacer nada y apertrecharnos en la terminología teórica que nos mantiene aparentemente saludables en el limbo de nuestros libros y saberes. El esfuerzo y el júbilo siempre son más hermosos, dignos y efectivos cuando decidimos que la paz, la libertad, la fiesta y el derecho a resolver nuestros particulares problemas pertenecen a todos y que cada uno de nosotros puede ser más feliz si echa sus pequeñas gotas de esfuerzo y de júbilo en el océano del imprescindible cambio que viene, porque viene, que nadie lo dude, el cambio viene.

miércoles, 7 de agosto de 2013

Horari il·luminació 'Font Màgica - Fonts de Montjuïc'

2File:Font Màgica de Montjuïc 14 (2009-05-24).JPG
On:
Font Màgica - Fonts de Montjuïc
Quan:
 Acte permanent
Adreça: 
Pl Carles Buïgas, 1
Districte: 
Sants-Montjuïc
Zona: 
El Poble Sec
Codi postal: 
08038

La Font Màgica de Montjuïc ofereix coreografies musicals d'una durada de 10 a 14 minuts on es combinen fragments musicals. I també es pot gaudir de cançons d'una durada de 3 a 4 minuts que s'ofereixen entre les coreografies.
Durant la temporada de primavera-estiu 2013 a la Font Màgica sonaran grans èxits del 2012, un remix amb música dels anys noranta, sarsueles, música clàssica, cançons dels vuitanta, bandes sonores de còmics, música de Disney, bandes sonores de pel·lícules, música clàssica espanyola, i el cant de la senyera, entre altres.

martes, 6 de agosto de 2013

L'ateneu Barcelonès i Josep Plà.


.
Foto: Diari El Periodico. Interior del Ateneu Barcelonès
Barcelona ha estat, durant els dos últims segles, un centre important d’irradiació cultural. Els artistes s’hi han reunit, hi han discutit, s’hi han inspirat i expressat mantenint una valuosa continuïtat creadora. Proposem un breu recorregut històric,  molt breu, centrant-nos en el Ateneu Barcelonès i  Josep Plà..
«La inscripció de Josep Pla a l’Ateneu Barcelonès com a soci transeünt —primer estadi administratiu de l’afiliació a l’entitat— és del 5 de gener del 1918. 
La docta corporació fundada el 1860 s’havia traslladat el 1906 de l’antic estatge de la plaça del Teatre a l’actual casalot neoclàssic del número 6 del carrer de la Canuda, reformat pels arquitectes Josep Font i Gumà i Josep M. Jujol. [...]
»Els primers mesos d’ateneista els va transcórrer en solitari a la biblioteca del primer pis de la casa, aleshores la més nodrida i selecta de Catalunya. Hi va llegir amb una freqüència i una intensitat acusades. Mantindria tota la vida la condició d’àvid lector quotidià, adquirida des de molt jove. La seva assiduïtat el va portar a fer coneixença amb altres lectors i a establir lentament els primers lligams de tracte amb algun soci. [...]
»Josep Pla va evocar reiteradament l’ambient de la penya de l’Ateneu i va retratar amb precisió els membres d’una tertúlia que encarnava les inquietuds culturals de major actualitat en la Barcelona cosmopolita del moment. Sobre la influència que va tenir en ell, recordava el descobriment de “la complexitat”, igual que en el primer viatge adolescent de la mà del pare a Figueres.
»Deia exactament: “En aquella tertúlia, que fou, si no vaig errat, la cosa més divertida i apassionant que hi hagué a Barcelona en aquells anys, vaig fer el primer descobriment normatiu de la vida; vaig descobrir la complexitat. Tot el que havia après en el camp i en el poble, la Universitat —la sinistra Universitat del meu temps— ho havia, en gran part, sofisticat. Havia sentit el perill de caure en el cretinisme general progressiu universitari.”» (FEBRÉS, 1990)

Actualment el Ateneu Barcelonès, és un lloc recomanable per visitar. Es pot aprofitar la presentació d'un llibre, o qualssevol event per tal d'apropar-se i veure aquest lloc. Ara no hi ha l'ebullició cultural del segle XX, però és un lloc i un racó imprescindible i esperem que torni a florir com a centre cultural important en una Catalunya Independent.

Marta Adell.

martes, 30 de julio de 2013

Visita a la Pedrera Secreta

 

La màgia de la nit durant un tour turístic que es pot contractar a través del web de Fundació Catalunya-La Pedrera.
En el zenit de la seva carrera professional, Antoni Gaudí projecta La Pedrera, la seva última obra civil i una de les més innovadores. La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici singular construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) i declarat Patrimoni Mundial per la Unesco l’any 1984.


Pedrera Secreta

  • Per l’espectacularitat de la façana i per l’originalitat del terrat, actualment La Pedrera es considera un dels edificis més destacats del segle XX. Representa un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, i un dels màxims exponents de l’obra del gran arquitecte Antoni Gaudí.
  • Pedrera Secreta us permetrà:
    • Passejar pels racons més emblemàtics de La Pedrera acompanyats per la calma i la màgia de la nit. Descobrireu els secrets que l’edifici amaga quan es fa fosc.
    • Ser testimonis privilegiats de les vides, costums i petites històries dels veïns d’aquesta singular residència, ara fa 100 anys.
    • Comprovar com La Pedrera de nit pren vida. Una visita íntima i exclusiva que recorre els principals espais d’aquesta joia modernista.
  • Visites guiades en grups reduïts de màxim 30 persones.
  • Visita especial, amb elements museogràfics introduïts especialment per tal de ressaltar l’aspecte més màgic de l’edifici de nit.
  • Copa de cava al final de la visita.
  • Idiomes: català, castellà, anglès i rus. Altres idiomes disponibles sota petició.
  • Horaris de les visites:
    • De novembre a febrer: visites de dimecres a dissabte (consultar calendari).
    • De març a octubre: visites diàries (consultar calendari).
  • Lloc de recollida: Provença, 261-265. Metro L3 i L5, parada Diagonal. Bus 7, 16, 17, 22, 24 i 28.



Empresa proveïdora del servei: FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

viernes, 26 de julio de 2013

Visita al Museu del Disseny a Barcelona.




El Museu del Disseny de Barcelona duu a terme un projecte en col·laboració amb l’enciclopèdia online Viquipèdia i Amical Viquipèdia per tal de posar en valor els seus museus  i les seves col·leccions, així com obrir-los a la societat, millorant d’aquesta manera tant la presència a la xarxa del museu, com la del disseny català i la dels seus dissenyadors més representatius.


La iniciativa és pionera en quant al contingut (el disseny català i espanyol) i dóna lliure accés a alguns dels continguts de les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona. Per tal de dur-la a terme, el Museu del Disseny ha alliberat tots els textos del seu web i nombroses imatges oficials de les peces de les col·leccions dels museus.

Durant el darrer any, el Museu del Disseny ha estat treballant en aquest viqui-projecte, que a més d’incloure articles sobre les institucions que el conformen (Museu de les Arts Decoratives, Museu de Ceràmica, Museu Tèxtil i d’Indumentària i Gabinet de les Arts Gràfiques) i els seus espais (Casa Bloc, Palau del Marquès de Lió i Palau Reial de Pedralbes), presenta una sel·lecció de 21 peces representatives del disseny industrial català i espanyol, entre les quals es troben la butaca BKF del grup Austral, una motocicleta Montesa Impala de Leopoldo Milà, un llum de peu TMC dissenyat per Miquel Milà i Sagnier.



Foto: Llum de peu TMC, de  Miquel Milà i Sagnier.

També cal destacar les seccions dedicades als arxius del Centre de Documentació del Museu o als premis de disseny, així com als dissenyadors, personalitats i estudis relacionats amb les col·leccions dels museus, com Oriol Bohigas, Bigas Luna, GATCPAC, o Antoni Miró, entre d’altres. 
Aquesta primera fase del viqui-projecte vol tenir una continuïtat amb la co-creació de continguts al voltant del disseny a la xarxa, amb altres col·laboradors del sector, com ara universitats o associacions. 
Tota la informació i els articles de la iniciativa es poden trobar al link delViqui-projecte: Museu del Disseny.

martes, 23 de julio de 2013

DIVISIONS ENTORN ALS ACTES DEL 11 DE SETEMBRE: "INDEPENDÈNCIA ÉS LA SOLUCIÓ".

CADENA HUMANA I MANIFESTACIÓ 11 S. DIVIDIR EN COMPTES DE SUMAR.



Potser caldria posarnos tots en la Cadena...; i la manifestació deixar-la per un altre moment; tot i que tinc simpatíes amb Solidaritat i CUP , però tinc la meva pròpia opinió al respecte. Tots dos projectes estan a la mateixa hora gairebé i la manifestació té també força inscrits; cosa que farà diluir una mica l'èxit de les dues iniciatives (que no tenen sinergies entre elles, s'anul.len i es contraprogramen). 




MANIFESTACIÓ 11 DE SETEMBRE  INDEPENDÈNCIA ÉS LA SOLUCIÓ.

Solidaritat participarà massivament a la manifestació de la Diada amb el lema “Independència és la solució”

La convocatòria d'una manifestació el 11 de setembre a Barcelona, el mateix dia i  gairebé hora que la cadena humana proposada per ANC; pot suposar dividir efectius. 

És un fet conegut, que sectors de Reagrupament, Solidaritat , CUP i també Procès Constituent, no es troben del tot còmodes amb una ANC que només parla del dret a decidir en referèndum; i col.lectius d'esquerra parlen de no pagar el deute il.legítim i continguts d'esquerra social , a més d'una radicalitat més gran pel que fa a Independència amb una DUI (Declaració Unilateral D'independència).

Les eleccions polèmiques a ANC on va guanyar un sector i es va apartar  (legitimament amb vots) gran part de l'esquerra independentista (que dit de fet..mai ha cregut del tot, en un estat català independent sense millores socials ) ha provocat una escissió que ja era manifesta desde l'inici.

Una cosa decebedora, i aquí hi ha gent a l'ANC que està treballant de valent, en la logística de la Cadena i per l'altre part també. Que ens contraprogrami, Ciutadans o el PP ho podría entendre, però nosaltres fer-nos la punyeta els uns als altres.
Amb aquests actes ens dividim.
 L'any passat la manifestació va ser un èxit, ja que tothom va cedir alguna cosa; aquest any la participació serà més reduida...per aquest desgast i discrepàncies que obeeixen sovint a coses infantils, i personalismes. 
No es Solidaritat la que divideix, ja que tot està pactat amb ANC; i cal a dir que si es fa una manifestació que és un èxit al 2012, és com fer una truita de patates bona i no voler tornar a repetirla mai. 
La cadena és un repte complicat, que tot i això Solidaritat, simpatitzants també col.laborarem , però cal que hi hagi repercussió en algún acte internacional: i crec que serà la manifestació la que tindrà més visibilitat.

Per altre part, dins de ANC, s'està generant un sector crític que treballa per fer una ANC assambleària, adoptant models participatius com el de Islàndia i la via telemàtica en la presa de decisions. De moment, això ha començat a la Regió 2, a la Selva i Maresme i s'anirà expandint fins a posar en entredit el lideratge piramidal de la cúpula (aquí em de treure a Carme Forcadell que fa un càrrec representatiu i pacificador).

. Crec que cal una mica de diàleg per tal d'evitar la divisió existent ara en el independentisme. Almenys fer una convocatòria unitària, tot i que l'acte de la manifestació compta amb el suport d'ANC segons Uriel Bertran de SI.

El secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI),Uriel Bertran, ha presentat aquest migdia els actes previstos per SI per a l'Onze de Setembre davant del Monument a Francesc Macià de Barcelona, indret on s'ha convocat la manifestació independentista unitària de la Diada organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). “Milers d'adherits de SI estan col·laborant amb l'ANC en l'organització de la manifestació” ha indicat Bertran. 
Amb el lema “Independència és la solució” el secretari general de SI ha defensat que “el lema escollit per SI va en la mateixa sintonia i direcció que el de l'ANC” [“Catalunya, nou estat d'Europa”]. El diputat independentista també ha aplaudit “la determinació de l'ANC per no doblegar-se davant les pressions exercides pel govern de CiU que ha volgut adulterar el sentit d'una manifestació que ha de ser un clam unitari del poble de Catalunya en defensa de la seva independència” i ha cridat a una participació massiva del país.
Foto: Europa Press. La manifestació del any passat va ser un èxit d'unió i entesa entre tots. Ara les posicions dins dels partits independentistes (alguns autonomistes com ciu i erc) estan més tenses que mai, tot i respectar alguns pactes.
Bertran ha alertat que “hi haurà un abans i un després d'aquesta manifestació” i ha defensat que “la independència és la solució a la crisi, a l'espoli fiscal i als atacs a la llengua i la immersió lingüística”. “Aquesta és la opció del seny català que diu iniciar el procés d'independència sense ambigüitats i no els pactes fiscals amb Espanya abocats al fracàs”. 
D'altra banda, l'Scottish National Party, el Sinn Féin, l'esquerra abertzale, Corsica Libera, Independència República de Sardenya (IRS) i el Partit Sard d'Acció van manifestar ahir el seu suport a la manifestació independentista convocada per a la Diada. A proposta de SI, aquests partits independentistes europeus van acordar establir una Xarxa de Partits Independentistes Europeus i també van expressar el seu aval a la reivindicació independentista catalana en la clausura de la I Conferència Internacional de Nacions sense Estat celebrada el cap de setmana a l'Alguer (Sardenya).

Carla Llovet. Barcelona.