GeoParc de la Catalunya Central

Inèdit i difícil d’explicar. Abstracte i, alhora, palpable. I amplíssim: tota una comarca. 

Un museu a l’aire lliure que inclou quasi tots els municipis bagencs més Collbató (Baix Llobregat Nord), amb cinc punts d’informació i nou centres: les coves del Salnitre, les del Toll, Montserrat, Sant Llorenç, La Culla,Súria, el Museu de Geologia Valentí Masachs, Sallent i Cardona. El recorren dues rutes: de Moià a Cardona i de Moià a Collbató.

RODALIES DE BARCELONA: EL CASTELL DE BALSARENY

Fotografia Regió 7. Castell de Balsareny

Anem de castell a castell. Al de Balsareny hi podeu accedir amb vehicle a través d'un camí en bon estat. I és que aquesta fortalesa encara avui és habitada, a temporades, pels seus propietaris. Això fa que algunes cambres de l'edifici no siguin visitables, però sí la majoria, i ho podeu fer els diumenges al matí o bé els dissabtes a la tarda (el mes d'agost és tancat). Així que per a aquest darrer matí d'escapada ens afegim a una de les visites guiades (cada primer diumenge de mes la visita és teatralitzada), i comencem al pati central, on, entre altres elements d'interès, hi ha una cisterna amb aparença de pou.

De primer, però, ens faran sortir a l'exterior. Les vistes són esplèndides, i veiem també altres fortaleses properes. No en va, tota aquesta zona va ser durant un temps terra de ningú, i aquestes construccions eren clau per tal de guanyar les batalles. Anem fins a l'ermita, que queda uns pocs metres més avall i una mica amagada. És romànica, però l'interior és força singular, ja que mostra la transició del romànic al gòtic, i desentona una mica una capella construïda anys més tard on un dels senyors del castell va voler ser enterrat.

Tornem a dins del castell-palau, i ara ja per anar entrant a les diverses estances. La veritat és que cada passa que fem és una sorpresa. Per exemple la sala d'armes és una autèntica pinacoteca, amb les parets plenes de quadres, i en una vitrina s'hi conserva un birret del papa Pius X, mentre que entre el mobiliari, del segle XVIII, destaca tota una col·lecció de cadires de sis potes. A un racó de la mateixa sala hi ha una biblioteca de gran valor.

En una altra habitació hi ha la Mare de Déu del Castell, l'autèntica (a l'ermita n'hem vist una còpia), de marbre de Carrara i recuperada d'un barranc on va ser abocada. La cuina és un altre lloc interessantíssim, i entre els objectes que llueix hi ha un porró amb un dels brocs més llargs que de ben segur mai heu vist.

A la planta baixa hi ha el celler, que conserva una tina del segle XVII, i la sala possiblement més bonica de tot el conjunt, la del tinell, plenament gòtica, i on sovint s'hi programen concerts.

Fent una última ullada a les excepcionals panoràmiques de diferents tons de verd que es poden observar des d'aquest cim, diem adéu al castell de Balsareny.

Avalots durant la manifestació per Can Vies.

 La majoria de les identificacions es van produir de matinada a la confluència de la Gran Via amb Rocafort, on els Mossos d'Esquadra van encerclar més d'un centenar dels manifestants i els van obligar a identificar un per un (amb foto del DNI i filmació de cap a peus, segons alguns dels joves registrats). Entre les destrosses per la batalla campal entre la Rambla del Raval i l'avinguda de les Drassanes destaquen dos cotxes cremats -un totalment-, contenidors incendiats ividres trencats de sucursals bancàries. 

Hi va haver moments de tensió al llarg del recorregut, entre part dels manifestants i dels antiavalots dels mossos. Un grup d'esvalotadors amb la cara tapada va atacar algunes oficines bancàries i va cremar alguns contenidors a l'avinguda de les Drassanes. Un altre gruix de manifestants va arribar a la plaça de Sant Jaume.

Els organitzadors no havien anunciat on es dirigien, primer alguns manifestants havien provat d'avançar cap a la ronda de Sant Antoni però els mossos els ho van impedir; van baixar per la Ronda Sant Pau i van entrar al Raval. Una vegada van arribar a les Rambles, davant de l'Arts Santa Mònica, un cordó policial els va impedir d'avançar. La situació estava prou calmada, només cremaven dos contenidors a les Drassanes, però a la Rambla del Raval va haver-hi avalots. Vegeu imatges a Twitter:

Al matí, acció per a treure runa de l'edifici 

Aquest matí desenes de persones s'han trobat a Can Batlló i han anat a l'edifici de Can Vies amb la intenció de reconstruir-lo. Protegits amb cascs d'obra, la seva intenció era reparar els danys causats durant l'enderrocament que l'ajuntament va aturar ahir. Aquesta era una de les condicions del Centre Social de Sants i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per a reprendre les negociacions. Els col·lectius gestors de Can Vies, però, es neguen a dialogar i han convocat a reconstruir l'edifici. 

L'acció, que fou convocada per l'assemblea de l'edifici ocupat Can Vies, ha començat pocs minuts abans de les onze del matí i ningú no ho ha impedit. El primer que s'està fent es desenrunar la part més visible de la casa, afectada per l'enderroc iniciat dilluns per l'Ajuntament de Barcelona. Desenes de persones estan separant la runa de les totxanes que pensen que encara es poden aprofitar per a la posterior reconstrucció. 

Desenes de persones s'han arrenglerat en una cadena humana des de Can Vies i al llarg del carrer de Sants fins a la seu del districte. Allà hi han avocat la runa que consideren que no es pot reaprofitar.

Trias demana als manifestants que no entrin a Can Vies perquè l'edifici està malmès

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va demanar ahir als manifestants que no entrin a Can Vies perquè l'edifici està greument malmès: 'Si la gent vol anar a Can Vies que hi vagin, però només els hi demano una cosa: no entrin a l'edifici perquè està malmès, hi va la seguretat de la gent'.

L'Ajuntament atura l'enderroc de Can Vies, però els ocupants no volen negociar

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), propietària de la finca de Can Vies, va aturar ahir l'enderroc de l'edifici. Era una de les condicions del Centre Social de Sants i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) per a reprendre les negociacions. Segons el comunicat de l'ajuntament, la decisió responia a la voluntat 'd'afavorir el clima de diàleg'. S'hi va aixecar un perímetre de protecció per evitar qualsevol risc per a la gent. Amb tot, el col·lectiu que ocupava Can Vies abans del desallotjament va fer un comunicat per anunciar que no negociarien amb l'ajuntament i en què culpaven els mossos d'esquadra dels incidents d'aquesta setmana.

En el seu comunicat, l'Ajuntament diu que manté la intenció de trobar una solució 'acordada i satisfactòria' per a totes les parts i agraeix la mediació del Centre Social de Sants i la FAVB. 

Segons el comunicat, dijous l'Ajuntament de Barcelona va tornar a posar de manifest la voluntat d'arribar a un acord assistint a la trobada impulsada per les dues entitats i a què el col·lectiu de Can Vies no es va presentar. Per això el consistori demana 'predisposició' de totes les parts per a continuar dialogant: 'El govern municipal insisteix que és possible de trobar solucions si tothom hi posa de la seva part i està convençut que hi ha alternatives positives per a garantir la continuïtat de les activitats de Can Vies.'

El Centre Social de Sants --històrica associació veïnal del barri-- va reunir-se dijous amb el regidor del districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí i va presentar quatre propostes: aturar immediatament l'enderroc de l'edifici, permetre que torni el 'col·lectiu d'usuaris' a Can Vies, estudiar amb tècnics d'ambdues parts la rehabilitació de l'edifici i posar fi als aldarulls i la presència de policia en massa al barri. Els veïns van fer arribar les propostes al col·lectiu de Can Vies i el regidor les traslladà al batlle Xavier Trias.

Trias va respondre que estava disposat a aturar l'enderroc de Can Vies si els col·lectius vinculats al centre li ho demanaven com a condició per a negociar. Amb tot, va remarcar que Can Vies era construït sobre una zona verda i que hi havia una sentència judicial que n'ordenava l'enderroc, una acció que tard o d'hora --va dir-- s'hauria d'executar. En declaracions a TV3 va recordar que deu dies abans del desallotjament havien ofert al col·lectiu la possibilitat de traslladar-se a un altre espai mentre es rehabilitava Can Vies, sabent que tard o d'hora n'hauria de marxar.

Ara com ara els veïns s'han retirat de les negociacions. Un dels portaveus del Centre Social de Sants va dir a Catalunya Ràdio que es retiren perquè 'no podem seguir en un punt mort. Està sobre la taula i està en un punt que nosaltres no podem incidir més'. 

Els col·lectius del Centre Social Autogestionat de Can Vies van dir que 'no tenen res a parlar' amb l'ajuntament, al qual demanen que 'els deixi en pau'.

Font: Vilaweb.http://www.vilaweb.cat/noticia/4194947/20140531/avalots-centre-barcelona-durant-manifestacio-can-vies.html

Art Gallery of Miró: Fundació Miró

Fundació Joan Miró

Nearest Metro Stop - Espanya (Green Line, L3) and (Red Line, L1) Walk about 20 minutes - Uphill most of the way.

This art gallery has a wide range of Miró's work dating back as far as 1914. This artwork collection not only includes his paintings but also a good selection of sculptures, tapestries and early sketches. A wonderful collection of Miró's work.

Location of Joan Miró to the nearest metro stop. Click for a magnified view of this map

Official web site: Joan Miró

Address:
Joan Miró
Parc de Montjuïc
08038 Barcelona, España

Opening hours: Check web site for details as they vary depending on the time of the year.

Admission:  €10.00

Disabled Access: Yes

Transport: Montjuïc Funicular - you can catch the Montjuïc Funicular train from Paral.lel metro station.

Save  20%  off the entrance fee to the Miró museum with the Barcelona Card

The sinful side of Barcelona

From bohemian life to the most sensual city

A walking tour giving you an insight into sensual and bohemian Barcelona as you explore the areas that once embodied its risqué and seedier side, from the early 20th century to the present day. From the glamorous Paral·lel, through the once-seamy Raval district to the bustling Rambla.

• At VIA Barcelona we want to show you what’s left of the sinful harbour city, from its most famous cabarets to its dingiest dives, while we recall some of the erotic legends of the past hundred years and the most irreverent stories of Barcelona’s underbelly.
• During the tour you’ll hear some racy anecdotes as you walk along the glamorous Paral·lel, through the once-seamy Raval district and along the bustling Rambla.
• You’ll be able to see what’s left of the sinful harbour city, from its most famous cabarets to its dingiest dives, while we recall some of the erotic legends of the past hundred years and the most irreverent stories of Barcelona’s underbelly.
• Route: Paral·lel, Nou de la Rambla, streets of the Raval, La Rambla, Plaça Reial.
• Radio guide system to aid communication between the participants and the guide.
• Languages: English.
• Calendar and times: 1st June to 31st December) Tuesday and Thursday at 6pm.
• Length of tour: 2 hours approx.
• Groups of up to 20 people only.
• Not suitable for under 14s.
• Meeting point: El Molino. 99, Vilà i Vilà (corner Av. Paral·lel). Metro: L2 and L3, stop Paral·lel. Bus: 20, 21, 24, 36, 57, 64, 91 and D20.

Font. Turisme Barcelona.

Carla Llovet.

L'ateneu Barcelonès i Josep Plà.

.

Foto: Diari El Periodico. Interior del Ateneu Barcelonès

Barcelona ha estat, durant els dos últims segles, un centre important d’irradiació cultural. Els artistes s’hi han reunit, hi han discutit, s’hi han inspirat i expressat mantenint una valuosa continuïtat creadora. Proposem un breu recorregut històric,  molt breu, centrant-nos en el Ateneu Barcelonès i  Josep Plà..

«La inscripció de Josep Pla a l’Ateneu Barcelonès com a soci transeünt —primer estadi administratiu de l’afiliació a l’entitat— és del 5 de gener del 1918. 

La docta corporació fundada el 1860 s’havia traslladat el 1906 de l’antic estatge de la plaça del Teatre a l’actual casalot neoclàssic del número 6 del carrer de la Canuda, reformat pels arquitectes Josep Font i Gumà i Josep M. Jujol. [...]

»Els primers mesos d’ateneista els va transcórrer en solitari a la biblioteca del primer pis de la casa, aleshores la més nodrida i selecta de Catalunya. Hi va llegir amb una freqüència i una intensitat acusades. Mantindria tota la vida la condició d’àvid lector quotidià, adquirida des de molt jove. La seva assiduïtat el va portar a fer coneixença amb altres lectors i a establir lentament els primers lligams de tracte amb algun soci. [...]

»Josep Pla va evocar reiteradament l’ambient de la penya de l’Ateneu i va retratar amb precisió els membres d’una tertúlia que encarnava les inquietuds culturals de major actualitat en la Barcelona cosmopolita del moment. Sobre la influència que va tenir en ell, recordava el descobriment de “la complexitat”, igual que en el primer viatge adolescent de la mà del pare a Figueres.

»Deia exactament: “En aquella tertúlia, que fou, si no vaig errat, la cosa més divertida i apassionant que hi hagué a Barcelona en aquells anys, vaig fer el primer descobriment normatiu de la vida; vaig descobrir la complexitat. Tot el que havia après en el camp i en el poble, la Universitat —la sinistra Universitat del meu temps— ho havia, en gran part, sofisticat. Havia sentit el perill de caure en el cretinisme general progressiu universitari.”» (FEBRÉS, 1990)

Actualment el Ateneu Barcelonès, és un lloc recomanable per visitar. Es pot aprofitar la presentació d'un llibre, o qualssevol event per tal d'apropar-se i veure aquest lloc. Ara no hi ha l'ebullició cultural del segle XX, però és un lloc i un racó imprescindible i esperem que torni a florir com a centre cultural important en una Catalunya Independent.

Marta Adell.

Visita a la Pedrera Secreta

 

La màgia de la nit durant un tour turístic que es pot contractar a través del web de Fundació Catalunya-La Pedrera.

En el zenit de la seva carrera professional, Antoni Gaudí projecta La Pedrera, la seva última obra civil i una de les més innovadores. La Casa Milà, coneguda popularment com La Pedrera, és un edifici singular construït entre 1906 i 1912 per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) i declarat Patrimoni Mundial per la Unesco l’any 1984.

• Per l’espectacularitat de la façana i per l’originalitat del terrat, actualment La Pedrera es considera un dels edificis més destacats del segle XX. Representa un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, i un dels màxims exponents de l’obra del gran arquitecte Antoni Gaudí.
• Pedrera Secreta us permetrà:
  • Passejar pels racons més emblemàtics de La Pedrera acompanyats per la calma i la màgia de la nit. Descobrireu els secrets que l’edifici amaga quan es fa fosc.
  • Ser testimonis privilegiats de les vides, costums i petites històries dels veïns d’aquesta singular residència, ara fa 100 anys.
  • Comprovar com La Pedrera de nit pren vida. Una visita íntima i exclusiva que recorre els principals espais d’aquesta joia modernista.
• Visites guiades en grups reduïts de màxim 30 persones.
• Visita especial, amb elements museogràfics introduïts especialment per tal de ressaltar l’aspecte més màgic de l’edifici de nit.
• Copa de cava al final de la visita.
• Idiomes: català, castellà, anglès i rus. Altres idiomes disponibles sota petició.
• Horaris de les visites:
  • De novembre a febrer: visites de dimecres a dissabte (consultar calendari).
  • De març a octubre: visites diàries (consultar calendari).
• Lloc de recollida: Provença, 261-265. Metro L3 i L5, parada Diagonal. Bus 7, 16, 17, 22, 24 i 28.

Empresa proveïdora del servei: FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

Tour de la Guerra Civil a Barcelona

Tour de la Guerra Civil

Viviu la història bèl·lica de la ciutat.

El tour de la Guerra Civil Espanyola en Barcelona visita alguns dels indrets claus de la ciutat entre els anys 1936-1939. Parlarem de temes com l’anarquisme de la època, els bombardejos i George Orwell entre d’altres.

• Desprès la derrota del cop militar el juliol de 1936, Barcelona va viure una revolució llibertaria única que seria derrotada 10 mesos després, com Orwell va descriure brillantment en Homenatge a Catalunya.
• Barcelona va ser una de les primeres ciutats del mon a ser bombardejada de manera sistemàtica, i la primera en construir un gran número de refugis antiaeris, alguns dels quals sobreviuen avui dia.
• Temari: Els jocs populars Olímpics de 1936, la derrota de la rebel·lió militar, la revolució llibertaria i les milícies, la realitat de la vida quotidiana, els “Fets de maig”, George Orwell, el stalinisme a Barcelona i els bombardejos de Barcelona.
• Itinerari:
  • Plaça Catalunya.
  • Les Rambles.
  • La font de Canaletes.
  • Església de Betlem.
  • Plaça del Pi.
  • Plaça Sant Felip Neri.
• Idioma: anglès.
• Durada: 3 hores.
• Dates i horaris: dissabte, de 10 a 13h.
• Grup màxim 10 persones.
• Lloc de trobada: Plaça Catalunya, 1 (davant del Café Zurich). Metro L1 i L3: Plaça Catalunya. Tren RENFE: Catalunya. Bus: 9, 16, 17, 22, 24, 28, 41, 42, 55, 58, 67, 68, 100, 101 i 141. FGC, L6 i L7: Catalunya.

Empresa proveïdora del servei: Lloyd, Nicholas John

Die Museen Barcelonas - Das MNAC – Musee Nacional d’Art de Catalunya

MNAC

Barcelona ist ja für Vieles bekannt – die Sagrada Familia, die Rambla, einen tollen Strand. Aber eines wird meist nicht so ausführlich erwähnt: dass Barcelona über 50 Museen hat!
Das ist eine Menge. Von Kunstmuseen, naturwissenschaftlichen Museen bis zu Museen mit speziellen Themen wie Fußball, Schokolade und Erotik ist alles vertreten. Für jeden sollte also etwas dabei sein – man muss nur erst einmal wissen was es so gibt! Auf Barcelona-Museum werden diese Museen vorgestellt und in Gruppen eingeteilt: Was ist für Kunstliebhaber, was für Familien interessant?

In dieser Artikelserie werden nach und nach einige Museen Barcelonas vorstellen. Wir beginnen mit einem bekannten Klassiker – es handelt sich hierbei um das derzeitige Lieblingsmuseum der Autorin.

Das MNAC – Musee Nacional d’Art de Catalunya
Imposant, das ist das richtige Wort.
Wenn man das erste Mal die Plaça Espanya betritt, die venezianischen Türme passiert und der Blick die Straße hoch auf das MNAC fällt, wird man überwältigt. Diese Blickachse, diese regelrechte Thronen auf dem Montjuïc, die Größe des Gebäudes – das kann ohne Zweifel als imposant bezeichnet werden.
Und hat man erst einmal die ganzen Stufen zum Eingang des Museums erklommen und dreht sich um – dann hat man einen herrlichen Blick auf Barcelona und die Plaça Espanya!

Die Architekten, die dieses Gebäude 1926 im Rahmen der Weltausstellung von 1929 entwarfen, haben ein grandioses Hauptgebäude für eben diese erschaffen.
Sowohl innen als auch außen wurden mehrere spanische Stile kombiniert – dies nennt man Eklektizismus. Man findet im Inneren viele klassische Elemente, die aber insbesondere im 5000 m² großen Festsaal mit Errungenschaften des Modernismus kombiniert wurden. Denn ohne diese – nämlich dem Einsatz von Eisenbeton - hätte die Halle erst gar nicht so gebaut werden können!
Aber nun zur Kunst…

In all the murals, you can find Jesus because he has a cross in his halo.

Das Museum wurde 1934 eröffnet und zeigte bis dato nur Kunst von der Romanik bis zum Barock. 1990 wurde das Museum der modernen Künste dem MNAC angeschlossen. Seitdem werden fast 1000 Jahre Kunstgeschichte präsentiert.
Allerdings muss man an dieser Stelle erwähnen, dass es sich hauptsächlich um katalanisch-spanische Kunst handelt. Wer hier auf Cranach, Dürer, Rubens oder Raffael hofft wird teilweise enttäuscht. Denn das MNAC verschreibt sich – wie es der Name bereits sagt – der Katalanischen Kunst. Aber das macht die Sammlung nicht weniger interessant! Lassen Sie die großen Namen einfach Namen sein und verlieren sie sich in der teilweise fremden Bildsprache katalanischer Kunst. Der unbefangene Blick wird Sie mit großen Entdeckungen belohnen.
Und in der Sammlung „Thyssen-Bornemisza“ werden sie dann auch auf ein paar Bekannte wie Cranach und Rubens treffen…

. Tandem Bike - Find the tandem bike (1897). This painting decorated cafe "Els Quatre Gats" where Picasso held his first exhibition.

Die frühsten Werke des MNAC stammen aus der Romanik. Das Besondere hierbei ist, dass es sich fast ausschließlich um Fresken handelt, die vorsichtig und gewissenhaft in das Museum integriert wurden. Die Art und Weise wie sie präsentiert werden habe ich bisher noch nirgends gesehen! Die Fresken sind in kapellenartige Holzkonstruktionen angebracht, so dass Sie hier das Gefühl haben in einer Kirche zu sein.
Weiter geht es dann in die Bereiche der Gotik und Renaissance in der Sie sowohl Skulptur als auch Malerei erforschen können. Der Barock und Klassizismus-Bereich ist zwar etwas mager, dafür ist die Moderne wieder sehr vielfältig. Nun kommen Ihnen vielleicht auch einige Namen wieder bekannter vor: Ramon Casas, Salvador Dali, Joan Miro und Pablo Picasso.

Praktische Informationen
Öffnungszeiten: Dienstag - Samstag, 10.00 - 20.00 Uhr, Sonntag 10.00 - 15.00 Uhr
Montag: Ruhetag
Eintrittspreis: 12 Euro (gültig für 2 Tage), ermäßigt 8,40 Euro (Studenten, Familien, Gruppen) freier Eintritt für Kinder unter 16 Jahre, Personen über 65 Jahre, Arbeitslose, Begleitern von Gruppen; Freier Eintritt für alle: Samstags ab 15 Uhr und am 1 Sonntag im Monat

Sie können das Museum mit einem Audioguide besuchen – diesen gibt es auch in deutscher Sprache (allerdings mit weniger Menüpunkten als in Spanisch oder Englisch). Oder Sie können an einer der öffentlichen Führungen teilnehmen -schauen Sie sich dazu diesen Link einmal an (http://www.mnac.cat/educart/pdf/adults_002.pdf)
Wenn Sie mit Ihren Kindern an einem Workshop teilnehmen möchten können Sie sich hier das Programm ansehen. (http://issuu.com/mnac/docs/llibreteducart2012-2013_ang)
Private Führungen können Sie unter dieser Mailadresse grups@mnac.cat buchen (allerdings nur in Spanisch, Katalanisch, Englisch und Französisch; für 70 bzw. 95,50 Euro pro Gruppe)
Derzeit können Sie die Ausstellung „Tàpies. From Within“ (21. Juni – 3. November 2013), die in Zusammenarbeit mit der Fundacio Tapies entstand und die Ausstellung „North Africa. Ortiz Echagüe“ (15. März – 21. Juli 2013) besuchen.

Céline Mülich, Barcelona-Museum.com

Les rajoles de les voreres de Barcelona i el seu dissenyador: Puig i Cadafalch.

Puig i Cadafalch  va dissenyar les rajoles de les voreres de Barcelona

Puig i Cadafalch (1867-1956) és una de les figures més representatives del Modernisme català. A més de la seva trajectòria com a arquitecte, també destaca la seva tasca com a historiador de l'art i en els àmbits intel·lectual i polític de la Catalunya de l'època.
Les obres de Puig i Cadafalch en el camp de l’arquitectura s’integren plenament en el Modernisme català, especialment les primeres.

El modernisme fou un moviment cultural que va sorgir a Europa a finals del segle XIX i a principis del XX i va marcar les tendències més renovadores de la literatura, el teatre, l'arquitectura, les belles arts, la decoració, els mobles i altres objectes.

El moviment va rebre, segons els països, noms diferents. Als Països Catalans es va anomenar modernisme, a França es va dir Art Nouveau; als països anglosaxons, Modern Style, etc.

Tots aquests estils tenen punts en comú però no són iguals. El modernisme català fou el més variat de tots, el més popularitzat i ric.

De la seva extensa obra de Puig i Cadafalch a Barcelona, en destaquen: la Casa Amatller (1900), amb influències de l'arquitectura flamenca; la Casa Macaya (1901), on treu partit de l'estucat de la façana i la Casa de les Punxes, on va adoptar el gòtic flamíger.

El 1924 Puig i Cadafalch va patir una campanya de descrèdit i l'ajuntament dictatorial de Barcelona d'aquell període el va destituir del seu càrrec d'arquitecte de l'Exposició de Montjuïc.

Puig i Cadafalch també va fer construir les 4 columnes a Montjuïc, on s’haurien de restituir ara, perquè el que una dictadura va enderrocar, una democràcia ho ha de restituir.

Font: Tribuna Digital.

El carrer Petritxol i la ruta de la xocolata, amb melindros i tb amb cultura

Sabeu quin va ser el primer carrer íntegrament vianants, asfaltada i sense voreres de Barcelona? El carrer Petritxol.

Segur que heu passat moltes vegades a través d’ella o just quan comença o acaba. Situada al gòtic, està al costat de la Rambla ia 4 minuts de Portal de l’Àngel i arribant a la Plaça del Pi. Són 130 metres de llarg i 3 d’ample, en què, mitjançant els seus mosaics, podem veure la història del que antigament van ser els costums del carrer i, en conseqüència, de Barcelona (és realment curiós i bonic de veure).

El 1959 es va convertir en el primer carrer de la ciutat en la qual només els vianants podien accedir. Art, llibreries i xocolateries és el que fa d’aquest carrer una de les més populars i boniques del centre. Montserrat Caballé tenia el seu estudi d’assaig, fins fa pocs anys, aquí (mireu al costat de la Granja Pallaresa la placa que hi ha).

La Sala Parés està en Petritxol 5.Va ser la primera sala (creada el 1840) en vendre material de pintura, gravats, marcs, làmines i obres a nivell europeu. El 1877 es converteix en laprimera galeria d’art de tot Espanya.

L’edifici on s’ubica té dos grans espais de llum zenital construïts a propòsit fa 130 anys perquè el lloc on les obres s’exposen tinguin llum natural. Tenen un fons de més d’1 milió d’obres i, des de 1993 compten amb una altra galeria en què venen obra gràfica original: Maragall Edicions, Petritxol 8.

I les xocolateries? Ñaaaam. Baixant a l’esquerra ens trobem laGranja Pallaresa, Petritxol 11. Des de 1947 que va deixar de ser una lleteria, podem anar a provar qualsevol dels seus delícies. ¿El millor de tot? La xocolata (o suís) amb xurros, ensaïmades o pastes que tinguin acabades de fer: flam de buit, crema catalana, mató de Montserrat, quallades, arròs amb llet …

La nostra segona xocolateria és la Granja Dulcinea, Petritxol 2. Una granja en la qual serveixen la millor xocolata amb xurros de la ciutat. Segueix conservant tal com era el 1930, que va deixar de ser una taverna del segle XVIII per convertir-se en aquest deliciós i llaminer local. Dalí i Guimerà van passar per les seves seients i parets de fusta. Petit, però a dalt tenen una altra planta.

El nostre consell és que no aneu un cap de setmana, i més ara que s’acosta l’hivern. Visiteu el carrer entre setmana, abans de les fanàtiques compres nadalenques, i Gaudiu-lo. És cert que últimament el carrer Petritxol ha estat notícia per altres temes. Tot i així, no deixeu de gaudir d’aquest preciós i històric carrer.

Sala Parés

Dilluns: de 16 a 20.

Dimarts a Divendres: de 10:30 a 14 i de 16:30 a 20:30

Diumenges d’octubre a juny: de 11:30 a 14.

Maragall Edicions

Dilluns: 16 a 20

Dimarts a Divendres: 10.30 a 14.00h y 16 a 20

Dissabtes: de 10.30 a14h y de 16.30 a 20.30

Granja La Pallaresa

Dilluns a dissabte: de 9 a 13 i de 16 a 21.

Diumenges: de 9 a 13 i de 17 a 21.

Granja Dulcinea

Dilluns a dissabte: 10 a 21.

Tibidabo Park: Park for the family in Barcelona.Better than PortAventura in Salou.

Photo: Carla Llobet. Tibidabo Park is situated in a hill that you have an excellent view of Barcelona.

The Name

Tibidabo mountain is part of the Collserola range of hills and its highest point is 512m. The hills make up part of the Catalan Coastal Range and is 17kilometres long and 6 kilometres wide and is located between the river Besos to the north and the Llobregat to the south. Collserola is a wonderful natural paradise made up of a large forested area of some ten million trees inhabited by a large variety of mammals, reptiles and amphibians.

Yet, this large area, considered today as one of the largest urban parks in the world hasn't always been as highly popular and easy to visit by those who lived nearby. One of the main reasons was that it seemed far away and was hard to get to. This meant that up to the end of the 19^thcentury it was an area only frequented by day-trippers, herders and those few inhabitants that had built houses there.

To find the first mention of the mountain in relation to Barcelona we have to go back to 1283 when King Peter II described it as one of the city limits. During Medieval times it was known as Mount Aguila (Eagle), but it wasn't until the 16^th century when the residents of Saint Jeronimo's monastery gave it its current name of Tibidabo, a name taken from the gospel of Saint Matthew and made up of the words ‘tibi' and ‘dabo' which in Latin mean  "I'll give you." This is one of the curiosities about Barcelona.

Photo: Carla Llobet. Nikon D50. Classical atraction from the Tibidabo Park.

Building the Park

In 1886 the first solid construction was built at the top of the mountain. It was a small chapel dedicated to the Sacred Heart. Two years later,the final stretch of the road up to Tibidabo was built for theUniversal Exhibition. An Arab style hall was built as accommodation for Queen Maria Cristina during her visit to Barcelona. Yet, the definitive drive to urbanise Tibidabo came about in 1899 and was inspired by Salvador Andreu i Grau, an intuitive and entrepreneurial pharmacist who succeeded in bringing the mountain to Barcelona once and for all with the building of a tram, a funicular railway and a large amusement park.

The Company

On the 20th February 1899 Tibidabo Ltd was set up by celebrities of the time including Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macayà, Francesc Simón, Teodor Roviralta and Salvador Andreu himself. The lands that were bought covered an area that went from the present day Sant Gervasi Boulevard to the summit of Tibidabo. And among the many projects, the urbanization of the lower part stands out with its ‘garden city' design and wide avenue running through it, and a tram and funicular railway that transports people to the top of Tibidabo with its amusement park. 

Work started halfway through 1900 and this was to be themetamorphosis of the mountain in Barcelona, which became a popular tourist attraction later on. On the 29^th October 1901, the opening took place of the avenue, tram and funicular railway (the first of its kind in Spain and created by the engineer Bonaventura Roig). 

It received an enthusiastic response from the Barcelona inhabitants; this was the first time that they could go to the top of the mountain quickly and in comfort and enjoy an amazing, and up to then, almost unseen view of the city. If the first visitors to the park were the well-off, but little by little the park grew in popularity. Soon the first amusements, rides, events and shows appeared followed by cafes and restaurants.